Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 25 de juliol del 2007

Juan Carlos I rei d'Espanya i rei del Mambo.

Ja fa dies que ha passat tot això del jueves. Volia fer un escrit d'opinió i tot. Hem va venir al cap el cas d'aquell famós periodista del Marroc que també el van empresonar per ficar-se en lo rei del seu país. Va sortir a la Contra de la Vanguardia, hem sembla que fins i tot va fer algún que altre escrit a l'Avui, i aquí tots ens escandalitzàbem, doncs mira , definitivament Àfrica comença als pirineus. Aveure si trobo el dia que va sortir a la Contra de La Vanguardia.



Fins i tot un Espanyol, i anti-nacionalista com Sergi Fidalgo al e-notícies titulava el seu article Juan Carlos I "Fill de Franco". Si la portada és ofensiva, que ho denunciïn i que el Jutge decideixi, com s´ha fet sempre, però com que a Espanya segons que és intoclable, té segresto la publicació i durant un temps et tanco la Web.

Precisament al Sàpiens d'aquest mes surt una novetat editorial, El Rey de los cruzados, de Rafael Borràs. Aquest llibre ens recorda l'origen Franquista de l'actual monarquia i demana, sense embuts, la dimissió del seu titular. Joan Carles I va ser rei per desig de Franco i en contra de la voluntat del seu pare, el comte de Barcelona, dipositari dels drets històrics dels Borbons. Per tot plegat, ens trobaríem davant d'una monarquia visigòtica, és a dir electa i no pas hereditària i, es clar de fecundació antidemocràtica per part dels croats falangistes.


Ofereix una visió crítica, rigorosa i documentada, d'una dinastia que, com afirma Carlos Rojas, en poc més d'un segle va ser expulsada quatre vegades del país i encara continua regnant.


Una lectura més que reveladora per entendre per què Joan Carles I no permet que ningú li parli malament de Franco en la seva presénciai per què, malgrat la seva aposta constitucional, no ha expressat mai en públic la seva condemna a la dictadura Franquista abonant la tesi que enverina elclima polític actual, de la democràcia filla (putativa) del franquisme.


Recordem que ERC va demanar al congrés controlar les despessses de la casa reial,i la moció va ser rebutjada.