Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 27 de setembre de 2007

El lerrouxisme.

Sovint la premsa catalana, quant comenta certes declaracions de certs dirigents del PP,de la COPE,o de la premsa Madrilenya (sobretot arran de l'estatut), titlle segons quines declaracions de Lerrouxistes...
Un dia hem van preguntar que ere el Lerrouxisme. Alejandro Lerroux encapçalava el partit Republicà Radical fundat l'any 1908. A aquest bon home més conegut com l'emperador del Paral-lel es proclamà contrari aqualsevol plantejament que portés a establir una organització pròpia per a Catalunya, vingués de dreta o d'esquerra, i atacava qualsevol ideologia que, a parer seu, fos contrària a la igualtat entre tots els territoris i tots els ciutadans Espanyols. O sigui com ara els Bono, Ibarra, Ciutadans.... Aquí 2 exemples del seu estil.
Hace menos de 6 años imperaba en Barcelona el Catalanismo político, hijo degenerado de un contubernio monstruoso entre una aspiración literaturesca, romántica, y un malestar social subido al periodo agudo con motivo de la catástrofe nacional.
Los de arriba encontraron en seguida su fórmula, las bases de Manresa, incongruentes, reaccionarias, escritas en lujoso pergamino, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y con tendencia disgredadora, separatista, como inspiradas por el espíritu clerical y aprobadas por varios obispos de maldita de memoria.
La seva opinió sobre la Solidaritat Catalana formada l'any 1906 ere la següent:
Antes de Pactar con esa chusma envilecida por el amor al ochavo, que es la quintaesencia de su reguionalismo separatista, estoy dispuesto a rebelarme contra todo el mundo, acompañado o solo.
Informació extreta del Llibre "en nom de Catalnya ". Altament recomanable.