Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Lluitar contra l'adversitat. ( A.Rovira i Virgili).


Hi ha un aspecte poc conegut, o com a mínim poc destacat del famós Rovira i Virgili. La gent que us heu interessat per la seva biografia o heu llegit alguna de les seves obres segur que ho sabreu , i és que de mica en mica Rovira i Virgli s'anava quedant sord, en la seva joventud se li presentà una sordera, fins i tot de manera aguda.Tot i així no va ser un cas tant extrem com el de Beethoven . Va ser una lluita interior constant que va lliurar durant tota la seva vida, Domenech Guansé un altre famós escriptor Tarragoní ens ho il-lustra perfectament:


Qui no en comprenia la causa, no s´ho explicava. I la causa era clara: (...) era deguda a una afecció que avui no revestiria gaire importància,però que la terapèutica de l'època agreujà: Rovira es tornava sord.La comunicació amb el món exterior - aleshores que no existia ni el pobre recurs dels aparells auditius - se li feia cada dia més difícil: un mur de solitud i de silenci l'anava voltant i acabaria gairebé emmurallant-lo. Ell no es rendia: lluitava exasperadament contra el mur invisible,sense por d'estavellar-s'hi. I en aquesta lluita que en el seu interior, psicològicament , devia fer-se dramàtica,obtenia parcials victòries. No solament arribà a ser una de les figures cabdals d'Acció Catalana, sinó que se'n separà i arribà a disposar d'una força personal considerable; sense una tèrbola tupinada electoral hauria estat diputat al Parlament Espanyol; en fou del Parlament de Catalunya i , fins i tot se´l designà vicepresident d'aquest organisme. On hauria arribat, doncs, sense aquesta inesperada falla de condicions acústiques?(...) I vet aquí com ell, que diria que Catalunya és un poble de grans figures incompletes, estigué en perill de ser una més d'aquestes grans figures.Domènec Guansé 1969.


Artur Bladé amb la seva obra Monumental Antoni Rovira i Virgili i el seu temps ens diu: "També són interessants, en la mateixa entrevista, les declaracions de R.V. referents a les dificultats que troba com a parlamentari, per culpa de la seva minva auditiva. " Si no fos la meva sordera, totes les argumentacions de l'oposició que fan referència a intervencions meves a la Comissió d'Estatut quedarien triturades a l'acte. L'endemà, quan llegeixo en detall el diari de sessions, m'adono de les magnífiques interrupcions que haurien escaigut i de la rèplica que hauria fet".


El Mateix A.R.V deia: " Moltes vegades pensava, en la meva joventud, quan s'em presentà la sordera d'una manera aguda, que jo ja no podria fer res de bo en aquesta vida. En silenci veia desplomar-se els castells dels meus somnis. No podràs actuar d'advocat, no podràs anar al Parlament, ni al Consistori, seràs un home imposssibiltat per a la política. I això m'aclaparava i em produïa unes crisis llargues i profundes. Però he sabut reaccionar, superar aquestes depressions i mantenir el meu optimisme".
"Jo no amollo" .A. Rovira i Virgili.