Fa temps hem va sorpendre un reportatge que van fer pel 30 minuts sobre els gitanos de Perpinyà i el Català. Allí demostraven que gràcies a ells entre d'altres coses ,el Català s'ha pogut conservar a aquella ciutat de la Catalunya Nord.Després a l'exiliada de Bladé hem va sobtar moltíssim llegir això.
Tots els gitanos (homes, dones infants) de Montpeller parlen francès i català. Però del català n'han fet el seu llenguatge íntim i secret, és a dir, el seu caló. Màrius Aguilar explica sovint que els primers dies de ser aquí, anant pel carrer amb un amic, van creuar-se amb una gitana, la qual, en sentir que parlaven en català, va dir a tall de salutació: " que Deu conservi la nostra llengua!"
Cal remarcar que el Català gitanesc té una fonètica que, segons el senyor Pujols, fa pensar en la mallorquina. O sigui que exageren molt l'obertura de les os i de les es. Diuen, per exemple:" Un gòs rabiòs", o bé "Una para varda" (una pera verda). D'altra banda,sembla que hagin suprimit el so de la s sorda.Pronuncien, doncs, "bisicleta", "masa" (per massa),"pasi" (per passi) ,"mosa" (per mossa),etc. Això dóna al llenguatge gitanesc una ronsegueria especial i unes matisacions que fan parar l'orella.
D'on procedeix la colònia gitana de Montpeller? De Perpinyà, em va dir una vella a qui vaig fer la pregunta.De Catalunya en canvi no en tenen ni idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada