Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 22 de novembre del 2007

Fins i tot "ells" ens donen la raó...


Fins i tot columnistes de l'e-notícies com Sergi Fidalgo i Juan Carlos Girauta (este fins i tot escriu a Libertat Digital) critiquen la posició del Jutge d'ahir de l'audiéncia Nacional: Lo primer diu:


Som un Estat plurinacional, o no? Si una persona vol declarar en català o en euskera davant d'un jutge, a l’Audiència Nacional, hauria de poder fer-ho. Faria més per la bona concòrdia entre els pobles que formen Espanya que un pogués fer servir la seva llengua a Madrid, que no mil declaracions de Zapatero sobre “l’Espanya plural”. Tant costa pagar uns quants traductors que treballin en els tribunals amb seu a Madrid?


L’Espanya plural es demostra amb aquest tipus de gestos: que algú pugui declarar en català a l’Audiència, que algú pugui estudiar català a una escola oficial d’idiomes d’Andalusia, que algú pugui matricular-se de literatura catalana a una universitat madrilenya. Però la culpa de tot és del Partit Popular i de la Brunete Mediàtica, malgrat que a l’Espanya del PSOE, tan “tolerants” que diuen que són, tampoc existeix ni el català, ni el gallec ni el basc.


I l'altre:Ara, el focus d’atenció s’ha desplaçat dels actes jutjats a les qüestions de procediment. El disbarat és acumulatiu. D’entrada, Vázquez Honrubia invoca amb escassa fortuna l’article tercer de la Constitució, que es resumeix en el deure que té tot espanyol de conèixer el castellà, i en el seu dret de fer-lo servir, de parlar-lo. D’acord amb això, el jutge no havia de posar intèrpret per tal que els acusats entenguessin els seus interlocutors (deure de conèixer), però tampoc podia obligar els acusats a parlar en castellà (dret de parlar-lo). Per tant... els havia de posar intèrpret.

Per què? Doncs perquè sense intèrpret es pot vulnerar el dret a la defensa quan els acusats opten, com van fer, per parlar en català. S’ha enviat un missatge terrible: hi ha intèrprets per als etarres, però no per a ells. És a dir, si en comptes d’haver cremat una foto del rei haguessis cremat el rei, potser sí que haguessin tingut intèrpret.

Fins i tot els "antinacionalistes" ho veuen.