Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 10 de gener de 2008

Roc LLop (Diari El Punt)

No he tingut el gust de llegir res d'aquests poeta Miravetà que va treballar als camps de concentració Nazis. Però com tots sabem aquest any és publicarà l'assaig "Roc Llop i Convalia , l'exili d'un poeta Miravetà" de Josep Maria Sàez i Emigdi Subirats, guanyadors del XIII premi d'assaig Artur Bladé i Desumvila i així podrem descobrir una mica més de la seva obra i vida.
La notícia d'estaca que va néixer a Miravet l'any 1908, va ser militant de la CNT i va estudiar Magisteri a Tarragona, durant la guerra va exercir d'inspector de primer ensenyament. La seva militància el va portar a l'exili, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats de la Catalunya del Nord va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans dels alemanys al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945.
En ser alliberat de la barbàrie Nazi l'article destaca: Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París, on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics. Allà dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. També se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on és el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys seixanta, promourà l'edició de Terra Lliure, un butlletí interior dels catalans llibertaris. També reprèn la seva tasca literària: Així, Llop edita Poemes de llum i tenebra i Mission ratée de l'home sur terre (en francès). El primer obté la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, l'any 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanyarà l'accèssit Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam.
De la notícia destacaria una frase quant diu, que al ser acollits a França per una família catalana «Després de tants anys de camps de concentració, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que sèiem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havíem oblidat com s'havien de fer servir»,
Esperem que com va escriure Jordi Duran al mateix diari el 20 de Novembre:Els joves que dissabte passat van guanyar el premi d'assaig que porta el nom de l'escriptor de Benissanet –Josep M. Sáez i Emigdi Subirats– em van fer l'efecte que venien carregats d'aire fresc, disposats a oxigenar l'ambient cultural de la comarca. Parlaven d'un tal Roc Llop i Convalia, un sindicalista àcrata, nat a Miravet, que l'any que ve també farà el centenari. Vaig sentir olor de nou.