Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 11 de febrer de 2008

Fa 4 anys i estem pitjor.


Fa 4 anys sortia del Carrefour i hem trobo lo rialler i mentiderde Zapatero amb el següent eslògan: UN ALTRA ESPANYA ÉS POSSIBLE i vaig escriure aquest article. Doncs be, lo PSOE, va guanyar les eleccions i que ha canviat en 4 anys?Absolutament res, desgraciadament el temps ens ha donat la raó.


UN ALTRA ESPANYA ES POSSIBLE?(Article Veu de Flix)



Molts, pensem que això es una utopia, un somni per a il·lusos o per tots aquells que volen caure en la ceguesa voluntària. Des de que vam fer el ninot a la reunió de Casp l’any 1410 i ens vam unir amb la dinastia dels Trastàmara les coses sempre han anat de mal en pitjor, i durant tots aquest segles, encara no he sabut veure que tota col·laboració amb Espanya ens hagi aportat alguna cosa bona, tret que no renunciéssim a la nostra personalitat pròpia, a la nostra manera de pensar i de fer, a la nostra expressió Nacional de l´universal com deia Rovira i Virgili.


Que va treure Macià en acceptar la Generalitat de Catalunya i deixar de banda el seu somni d’una República Catalana com estat integrant d’una Federació Ibèrica? Que 6 anys després de la mort d’aquest els avis que varem votar la República i varem restar fidels a aquesta estiguessin en camps de concentració i obligats a parlar Castellà sota el règim d’una dictadura Feixista.I això que la persona que va convèncer Macià que era Marcel-lí Domingo va dir que “ Tot el govern procurarà- fins els ministres que tenen menys contacte amb Catalunya- donar a Catalunya tot el que el català més exigent pugui demanar”, ja ho vam veure amb l’estatut de Núria com el van retallar, i la feinada que va haver per aprovar-lo. Que vàrem treure d’acceptar un pacte de Silenci en la nostra transició “model-lica”? Que només 8 anys més tard els tancs tornéssin al carrer per recordar-nos la naturalesa més rància d´Espanya. Aquell silenci només va servir per caure en l’amnèsia i en l´ignorància voluntària per als més joves. Com podem aprendre dels nostres errors si hi ha un lloc buit en la nostra memòria?Només va servir per a que quedessin impunes uns fets vergonyosos i per a que a l’any 2000 els hereus del Franquisme (als quals aquest pacte va permetre sobreviure políticament) subvencionessin la Fundación Francisco Franco i La División Azul, dos agrupacions que fan apologia explícita del Feixisme, cosa que a Europa està prohibida per llei.Com podem aprendre dels nostres errors si ens vam imposar un silenci immoral que només va servir per legitimar uns fets inhumans?que només ha servit per anomenar “período pre-constitucional” una dictadura feixista que encara matava l’any 75 i maquillar aquest règim amb sèries com “Cuéntame como pasó”?



A més no fa falta remuntar-nos tant lluny, que n’ha tret CIU de pactar primer amb el PSOE i després amb els Falangistes del PP? Que n’ha tret per a Catalunya esclar, que segur que ells s’ho van cobrar amb rèdits polítics propis. Deien que era per afavorir una suposada estabilitat, ( la seva suposo). Amb el PSOE només van esgarrapar el 15% del IRPF , gran font d’ingressos per a Catalunya que ens ha servit per a lligar els gossos amb llonganisses, però quant els hi van demanar els papers robats de Salamanca fins i tot es van manifestar en contra al·legant “ derecho de conquista” ( típic d´Espanya) I de la col·laboració de 8 anys amb els feixistes del PP?Amb aquest últims la cosa ja va ser escandalosa; li van donar la majoria absoluta amb safata de plata l’any 96, els ajuden a entrar a l´Euro, i a sobre es baixen els pantalons aprovant que ens robin l’aigua de l´Ebre per al camps de golf de Múrcia! I que n´hem tret els Catalans? Un AVE que va més lent que un Talgo, i fins a Lleida!!!.Sort que ara han perdut sinó volien imposar 2 hores més de Castellà a les escoles. I això que els de CIU es declaraven hereus del pactisme i a sobre Nacionalistes!, i ara diuen que li ficaran sentit comú. En fi la política i l’absurd sempre es solen donar la mà. Recordem que en aquesta legislatura ja han anunciat que no votaran a favor en el debat d’investidura. Per fi han vist la llum després d’anar 8 anys amb la dreta més rància tant al Parlament com al Congrés.Sempre que demanem les dades del nostre dèficit fiscal ens titllen de mercantilistes sense cor e insolidaris, i mentrestant esperem unes dades que no tindrem mai ja som la cuarta comunitat amb nivell de vida. I això que a la meseta es deuen pensar que aquí tenim 3 chalets a Torremolinos i 2 a “l´Empordán”! Amb Montilla de ministre faran alguna cosa per corregir el dèficit?



Ara que torna a Governar el PSOE, aquets que ens demostraran que un altra Espanya es possible, ficaran com a ministre a Bono, persona gran amant de Catalunya i que admira la nostra forma de ser, i també a Caldera, regidor de Salamanca quant les manifestacions en contra de la devolució. Aquests personatge va dir que els papers eren seus per”patriotismo Salmantino”. Perquè ells poden ser patriotes i nosaltres som egoistes? També tenen a Ibarra que volia fer fora a Carod de Conseller en Cap després de parlar amb E.T.A. “Iso facto” (Ipso facto suposo) i que va demanar a Maragall que li expliqués perquè Catalunya és una nació. La història només es cíclica quant no aprenem d´ella, quant aprenem evolucionem, i el nostre cas amb Espanya es donar-nos cops contra la paret. Ho renunciem a la nostra personalitat , o no hi ha col·laboració fructífera possible. I si volem negociar sempre sortim pitjor. La prova està en que la FIRS reconeix la selecció Catalana d’hoquei i surt el Blanco (secretari d’organització del PSOE) dient que això és impossible. Un altra prova que un altra Espanya és impossible pels Segles dels Segles. Algú es creu que amb aquesta gent el Català serà oficial a Europa? Fem apostes?



Aquest Eslògan electoral de que “un altra Espanya és possible”, era del PSC. El seu “líder” es Pascual Maragall. Tots coneixem a l’avi d’aquets, Joan Maragall i els seus versos immortals. Senyor Maragall, l’opinió del seu avi respecte al tema de la col·laboració amb Espanya va quedar perfectament reflectida en un famós article titulat “Catalunya i Avant”, publicat en Castellà al Diario de Barcelona el 5 d’octubre de 1911. El seu avi ens il·luminava amb el següent argument: Tal cosa no es possible i la prova ja és feta. Els Catalans no n’han tret res de col·laborar en la política general Espanyola ni de contribuir amb diners i homes a reforçar l’estat Espanyol. Els homes que van intentar-ho ( Pi i Margall, Balmes, Piferrer, Capmany, Milà i Fontanals) no en van treure res, van perdre el temps. En canvi , des que Catalunya començar a reivindicar la seva personalitat Nacional i a conrear la pròpia llengua, l’obra ha estat positiva; i no solament per a ella mateixa, sinó també per a Espanya. També afegeix, “ja està bé d’intents d’intervenció i d’assaigs d’imposició (per part Catalana) Allò que cal es que cada poble Ibèric treballi en la seva ànima particular fins arribar a la rel comuna, a la rel ibèrica que sens dubte existeix. Allí ens retrobarem i ens entendrem parlant cadascú la seva llengua, allí està l’ànima peninsular encara per descobrir, allí la gran civilització Ibèrica encara per fer i en funció de la qual encara podem ser alguna cosa en el món. A vostè en els mítings que fa per l’àrea Metropolitana de Barcelona li agrada fer ús del Bilingüisme ( suposo que per guanyar 4 vots estèrils, ja que no crec que sigui per promocionar els Castellà ). El seu avi ho tenia més clar, deia que Els Catalans no podem tenir la llengua Castellana com a pròpia i només ens podem fer entendre en la nostra. A més,recordem que deia Valentí Almirall:”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”Potser algun dia “ Honorable President”sentirà en el fons del seu cor la crida del seu Avi i per fi adoptarà el famós “Adéu Espanya” que molts, i cada dia més voldríem


“Antes España roja que rota” José Calvo Sotelo, Protomártir de la Cruzada“


Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco” Juan Negrín, President Socialista del govern Republicà Espanyol (1937-1939)

1 comentari:

Saforenc ha dit...

http://www.QueTriunfo.com/usuario.php?id=326
http://www.QueTriunfo.com/usuario.php?id=325
http://www.QueTriunfo.com/usuario.php?id=324
http://www.QueTriunfo.com/usuario.php?id=322
http://www.QueTriunfo.com/usuario.php?id=321