De vegades pensem que els filòsofs els historiadors i els polítics no han donat a l'interior de les cases tota la trascendència que té en la vida del món.
En bona veritat, no existeix cap lloc del món que tingui tanta trascendència en la vida dels pobles com l'interior de les cases. Allí hi ha les flames més pures i més duradores. No us heu fixat en la significació profunda que té aquest mot Català ,"llar"? El foc pairal designa així tot l'interior de la casa. I és que l'esséncia de la casa no és a les sales amples, a les cambres xiques, ni als rebostos i cellers, ni a les portes i finestres ni balcons: l'essència de la casa és a la llar, en el foc que crema, mig flama mig caliu.
La casa és un permanent dipósit de virtuts humanes. I aquestes virtuts, enceses en la llar, irradien després a l'exterior,a les grans vies públiques, a les assemblees nombroses, a la vida de relació entre els homes i entre els pobles.
Creiem que l'elevació moral del món ha de sortir de la llar. Els homes que no porten a l'ànima la flama de passió i el caliu d'afectes que la llar dóna, no poden obrar noblement i generosament en la vida social. Qui estima l'interior de la casa estima la ciutat, la terra, la gent que s'hi mou, el bé de Déu que s'hi cria. Díficilment portaran al món un esforç de millora, de bondat o de bellesa, aquells homes que tinguin la llar apagada.
Nadal és la festa major de la llar. En aquest dia,com en tots els altres dies, ens adonem de les misèries i de les desigualtats humanes;però no per això queda enlletgida l'egrègia festa.Si la llar de Nadal no crema per a tots els homes ni per a tots els pobles, si la taula familiar no s'omple universalment de bones viandes i de bons vins per al cos i per l'ànima, cal que els homes de bona voluntat s'esforcin per corregir les injustícies i les desigualtats. La vida de la Humanitat és una perpètua lluita, i l'única manera de dignificar la lluita ineludible és donar-li com a idea i com a orientació els sentiments de justícia, que són una resplendor divina que albirem a través de l'aspra realitat de la terra.
Antoni Rovira i Virgili, "Teatre de la ciutat " 1928
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada