Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 24 d’abril de 2008

Alexandre Deulofeu (2). Patricia Gabancho.






Deulofeu és tot el contrari. Jo el vaig conèixer i tractar: Un home menut, simpàtic, despistat, concentrat en ell mateix, capaç de guardar tota la seva obra - munts de volums autoeditats- al magatzem del seu mas als afores de Figueres al costat de les patates i les cebes que es collien al tros. Una persona d'una seriositat absoluta, però tan reservat que ningú no podia endevinar allò que componia febrilment per a alguna posteritat. Deulofeu estava absolutament convençut de la seva teoria de la Matemàtica de la Història. Vaig escriure que, si en una tertúlia la gent reia de la seva teoria, ell canviava de tertúlia però no pas de teoria. Era un home de pedra picada, i només el desdibuixaven les seves maneres suaus: callava sempre.

Deulofeu va proclamar els cicles matemàtics de la història en el moment que el protagonisme acadèmic el tenien homes de barbes espeses i dones que portaven faldilles de flors, els uns i les altres fermament marxistes. El contacte era impossible Ara les tornes han canviat, les teories massa rígides han deixat pas a les concepcions líquides, que es diuen així perquè adopten la forma que el mercat demani. (...)

Un dia, quan jo era extremadament jove i força eixelebrada i Deulofeu era un home madur i vestit de gris, que venia de l'Ateneu, de remenar-hi llibres, tots dos dinàvem i li vaig preguntar per la independència de Catalunya. Sense immutar-se va fer els càlculs, dibuixant les paràboles de la successió de les cultures en un tovalló de paper. Érem al Núria al menjador de dalt, abocats sobre una Rambla sense turistes. El 2029, em va dir, que no vol dir que sigui aquest any exactament, deu, quinze, vint anys no són res en la història. Però serà matemàticament serà.

- ¿I perquè aquesta data?- li vaig preguntar.

- Perquè és el moment que s'estingeix, que s'acava, que deixa de tenir pes l'imperi espanyol.

I va fer un peit somrís. Tot semblava dir,pot tornar a comnçar.




Tot pot tornar a començar.






Patricia Gabancho, "El fil secret de la història", i autora també de "El preu de ser Catalans"

2 comentaris:

Alexandre ha dit...

Us donem la nostra enhorabona pels comentaris relatius al filòsof de la història Alexandre Deulofeu.

Demanem permís als autors d'aquest bloc per publicar els comentaris sobre aquesta persona que apareixen en aquest bloc, tot esmentant la font, per posar-los dins del lloc web d'Alexandre Deulofeu a http://deulofeu.org


Moltes mercès per endavant.


Equip Matemàtica de la Història.

Jordi ha dit...

Teniu el meu permís, i enhorabona per la pàgina web.A veure si entre tots donem el prestigi que es mereix a l'obra d'en Deulofeu.