Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Roc Llop i Convalia a Flix.

La secció de Flix ja feia temps que volia començar a organitzar cada any un acte coincidint amb l’assassinat del president Lluís Companys. Enguany varem pensar en portar als autors del Llibre Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà , el Josep Mª Sàez i l’Emigdi Subirats, ja que d’aquesta manera manteníem la memòria de dos personatges, un històric i reconegut per tothom, i l’altre que s’ha de començar a treure de l’oblit i fer entrar com a mínim en la història de les nostres comarques. A més són dos personatges que van viure una època molt convulsa i uns problemes sovint comuns, això sumant en el cas de Roc Llop el patiment extrem dels camps d’extermini i l’exili, i en el de Lluís Companys la mort. L’acte anava presentat pel nostre president local i Director dels Serveis Territorials de cultura a les Terres de l’ebre Xavier Vega.







El Xavier Vega va fer un petit repàs de l’època que els va tocar viure als dos personatges en qüestió, fent unes petites pinzellades de l’anarquisme (Roc Llop era de la CNT), el pistolerisme, els enfrontaments entre la patronal i els sindicats,els mestres de la República (Roc Llop també va fer de mestre) i en el cas de Lluís Companys, sobretot els seus últims dies, des de la fugida a França, el patiment de no saber res del seu fill malalt, i finalment el seu arrest per la Gestapo. Així com la farsa de judici i finalment l’afusellament a Montjuïc . També va fer un breu repàs de l’obra , sobretot dels poemes més colpidors.

L’Emigdi va fer Gala dels seus coneixements sobretot de la literatura a l’exili i ens va demostrar perquè el Xavier Garcia el va incloure com a Homenot del Sud al diari El Punt. Va fer un repàs brillant de la literatura de l’exili ,així com dels seus autors, personatges de l’exili i literats coneguts per tots, i d’altres que no ho són tant pel gran públic, però que van fer una tasca importantíssima e imprescindible pel país en unes situacions terriblement adverses, i que la dictadura va fer tot el possible per fer caure en l’oblit més profund. Tot això fent Gala d’una memòria envejable i dient de memòria versos o paràgrafs dels autors citats per demostrar els seus arguments i reivindicar el gran treball que van fer com a patriotes. Finalment també ens va parlar de l’obra de Roc Llop. Sovint quan és referia a la situació política actual de Catalunya o d’Espanya, o feia amb grans dosis d’ironia o d’humor directament , que arrancaven els somriures del públic (suposo que aplicant allò de riure per no plorar). S’ha d’agrair el seu estil clar i directe alhora de dir les coses, tant les històriques com de la situació actual de Catalunya i d’Espanya en general. També va fer esment del que costa avui en dia encara l’any 2008 condemnar el franquisme.

I el Josep Mª Sàez sobretot ens va explicar com es va gestar aquest llibre, el com i el perquè l’Emigdi i ell es van decidir a fer un treball històric sobre Roc Llop i la seva obra, des de que els autors fan coneixença del poeta fins que comencen a voltar per tots els arxius, sobretot per l’arxiu històric de Tarragona. Va fer un repàs d’aquelles persones que els havien ajudat més , i tots aquells descobriments que anaven fent a mesura que avançava el seu treball. Sobretot de Roc Llop va destacar el seu humanisme. També va fer esment, al igual que els altres presentadors del possible anul·lament del judici de Companys (tots ens mostrem bastant escèptics sobre el tema).













De Roc Llop no diré res ja que això serà en un altre article i ara aquí només volia fer una breu pinzellada de memòria de la presentació d’ahir a Flix ( em vaig arrepentir de no haver pres cap nota, ja que van sortir molts noms i obres que desconeixia, sobre tot de l’exili). Tot i així només volia destacar la sensibilitat de Roc Llop, ja que una persona que està en un camp de concentració ,(on l’únic que fa una persona és lluitar per la pròpia supervivència, això si abans no cau en el defalliment), i no para d’escriure ,fins i tot canviant menjar per paper!!!(i això que en algun cas va perdre tot l’escrit en sortir d’un camp d’extermini,) és digne de l’admiració més absoluta. S’han de tenir unes dosis impressionats de força vital i passió per l’escriptura. Roc Llop anant amb un tren cap a un camp d’extermini , on els presos no podien fer les seves necessitats, ni seure o gitar-se,enlloc de patir per la seva vida, és lamenta que no pot arribar a la finestra del tren i no pot veure els paisatges tant bonics que segurament s’està perdent!!!!! Com va dir Vega, en una època com la nostra, on la gent es perd en l’opulència , la lectura d’aquest llibre és obligada , així com tots els seus poemes. Una nit Roc Llop es preguntava si les estrelles els miraven compassives, o espantades al mateix temps, de veure on arriba la injustícia i el crim humà. Això una gèlida nit que van morir desenes de presos mentre els van fer passejar tots nus i molls per la plaça del camp, prèviament submergits en un toll d’aigua amb desinfectant.... Si voleu continuar descobrint com una persona veu vida enmig de l'horror, ja ho sabeu, Roc Llop i Convalia l'exili d'un poeta miravetà.








Els autors parlant pels micròfons de Ràdio Flix.



2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats de nou als coautors

emigdi ha dit...

Jordi,
Em vaig trobar molt a gust amb tots vosaltres. Un plaer sempre parlar de les coses de la terra i està amb gent de la terra. Ja veus que sempre parlo sense embuts. Per a mi la independència és la lluita de cada dia.
salut i visca la terra lliure,
emigdi