Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dissabte, 31 de gener del 2009

La fortalesa carlina de Flix.


El Castell de Flix surt a la revista Sàpiens a la secció d'escapades, concretament aquesta és la ressenya que en fa:

El castell nou de la vila de Flix fou un dels enclavaments carlins més sòlids del sud del principat. Encimbellat al capdamunt d’un petit turó vora l’Ebre – just a dalt del nucli urbà i amb visites obertes sobre la vall que defineix el riu -, els vestigis d’aquella construcció ens remeten a batalles sanguinàries entre reialistes i liberals que van atemorir la societat de les Terres de l’Ebre i la comarca del Maestrat durant la segona meitat del segle XIX. El General Carlí Ramon Cabrera, temut pel caràcter Salvatge que li valgué el sobrenom de Tigre del Maestrat , va impulsar la construcció del fortí l’any 1837. El recinte emmurallat va resistir els embats isabelins fins a 1840, quan el setge es va aguditzar i la fortalesa fou en bona part destruïda. Cabrera i el seu exèrcit es veieren obligats a creuar el riu de retirada cap a l’exili. L’edifici, recuperat pels carlins pocs anys després, s’erigí de nou com a fortí fins a les acaballes de la tercera guerra carlina fins que l’estiu del 1875 fou definitivament conquerit pel general Eduardo Gamir. Amb la fi dels enfrontaments, va ser abandonat.

Ara, s`ha previst la restauració de la torre de la circular i dels trams de muralla que encara queden de peu . Visitar-ne les restes –s’hi arriba fàcilment per un camí que surt de darrere del cementiri –permet copsar in situ el pes de la història d’aquest enclavament cent per cent Carlí, símbol identitari de la vila.


Bon Mirador:

Des del castell, es pot contemplar l’embassament de Flix, la reserva natural de Sebes i e Gran meandre que forma l’Ebre.