Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

divendres, 20 de febrer de 2009

Deulofeu a Benissanet i Miravet.


Retorn a Benissanet amb Alexandre Deulofeu. L’origen de la nostra amistat remunta als primers temps de l’exili a Montpeller. Ell hi arribà procedent de Perpinyà on va fer de Pagès, de músic, de farmacèutic (que és la seva professió) i encara de més coses. Com a pagès “sui generis” aconseguí de conrear enciams sense terra, és a dir, a base de posar llavors en uns suros foradats i en contacte amb una solució preparada amb les substàncies i adobs convenients. Eren també enciams “flotants” i fins “navegants”, ja que els podia deixar sobre l’aigua d’un safareig i el vent els feia anar d’una banda a l’altra. D’aquestes i altres proeses en teníem ja alguna notícia quan es presentà a Montpeller aquell home que havia estat apotecari, professor i alcalde de Figueres. Ens va sorprendre, als qui no el coneixíem personalment, la seva cara de savi prematur i el seu posat, completament deseixit, en el moment de donar a seva primera conferència sobre “la matemàtica de la Història” (o cronologia imperial, com l’anomenava Francesc Pujols) en una de les sales de la “Residence de Intellectuels Catalans” (nom oficial i de circumstàncies) de la qual, nosaltres, els residents, en dèiem simplement”la residència”.I he dit “primera conferència” perquè va donar-ne tres.

(...) Vam anar a donar un volt per les sènies properes al poble i, havent dinat, vam pujar al castell de Miravet. La visita a la vella fortalesa dels Templers li va interessar força – tal com jo esperava - , sobretot en mostrar-li una porta, amb arc de ferradura, i una finestra del mateix estil.

-Això em fa creure – digué Deulofeu – que abans dels moros ja hi podia haver ací dalt una construcció visigòtica.

La capella (bastida a les acaballes del segle XII) li confirmà la seva teoria sobre l’expansió del romànic a la nostra terra, un art que havent començat, en dir seu, a Sant Pere de Roda, s’anà estenent a França i a la península ibèrica dibuixant semicercles equidistants del punt de partença.(...)
Viure a Tarragona .Fulls d'un dietari 1970 - 1971 Atur Bladé i Desumvila.