Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 9 de març de 2009

La Batalla de la memòria.


El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"

La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.

El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.


I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.



Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.
Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.