Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 15 de març de 2009

Prat de la Riba i les Terres de l’Ebre….


Aeroport de Brusel-les, encara manquen 2 hores per agafar el vol de tornada a Barcelona. Abans de marxar de Barcelona havíem passat per la llibreria de la Generalitat de la Rambla i després de xafardejar una mica comprem l’últim de Xavier Garcia sobre Bladé i una reedició d’un llibre de l’any 1918 de textos de Prat de la Riba en defensa de la llengua Catalana. Trio llegir la reedició de Prat de la Riba ja que abans de marxar havia vist al diari que Espanya per mitjà del tribunal constitucional, sempre hostil a nosaltres vol carregar-se el nostre model de convivència, el nostre model d’immersió lingüística, (passen els segles, les guerres, els polítics, els partits... però la nostra relació amb Espanya sempre igual, cops contra la paret, ells ens volen assimilar i naltros resistim com podem fins assolir la independència, la llibertat, ser amos del nostre destí..)

Començo a llegir, i no m’ho crec, el mateix Prat de la Riba negant la catalanitat a les Terres de l’Ebre just començar a la segona pàgina: ”Almenys, ja que Espanya és com si no hi fóssim, perquè lo nostre no s’hi compta per res ni es té per espanyol, no s’enfadessin tant quan nosaltres distingim entre Espanya i Catalunya, aplicant el mot Espanya en el sentit mateix que la gent d’enllà de l’Ebre, això és, com a sinònim de Castella..”

El mateix Prat de la Riba mutilant Catalunya i estenent el prejudici que Catalunya s’acaba a l’Ebre.... dient que no som catalans el Josep Mª, la Neus i jo, 3 persones de les Terres de l'Ebre allí presents .... desmoralitzador.

Article escrit a La Renaixença . 19 de Febrer de 1896.