Tornem a la batalla.....

Feia anys que buscava un motiu per tornar a escriure, algo que no fos una pèrdua d’energia inútil, que ho mires al cap dels  anys  i penses….... “per això vaig perdre el temps????”   Escriure sobre catalanofòbia ja no tenie cap sentit ,perquè????  Ficant intereconomia o 13 tv ja veus el que pense una part molt important d’Espanya sobre Catalunya i tot allò que va en contra del pensament “oficial” de castella, unes animalades idees i pensaments, que no tenen denúncia ni resposta ni rèplica per cap lloc, (com s’han de condemnar si encara no s’ha fet amb la dictadura Franquista?), ans al contrari, aquí a Catalunya fins i tot té justificadors!!!! (per això lo del Síndrome d’Estocolm).No cal fer un bloc d’una cosa que és pública i notòria, a la vista de tothom. Davant les grans animalades dels Marhuenda ,la cadena dels bisbes (pagada amb la X de la declaració de la renta),intereconomia (quan existia),La Razón, E l Mundo i la caverna en general, l’únic que es pot fer és ficar-les a l’APM… i riure per no plorar.

L’objectiu de la primera etapa del bloc, volia ser un “pareu màquines”, la secció del diari ARA (diari nou que no existia quan la “vida del present bloc), on Àlex Guitiérrez fa un comentari de les opinions més “al-lucinants” i boges de la caverna, fruit d’unes ments educades en dictadura i tolerades en “democràcia”.

L’únic motiu per tornar a escriure és anar comentant el que s’ha anomenat  “el procés”…..Per primer cop tenim una majoria parlamentaria independentista, en vots no ho sabrem fins que no ens deixin votar. Aquesta majoria independentista s’han donat un termini d’uns 18 mesos per culminar el procés…18 mesos no serán, i jo crec que serán anys ,però ja veurem com i quan acaba. Ara el tema està tranquil per part de l’estat que encara no té govern,però quan en tinguin la maquinària de l’estat pot ser apustuflant….

Tant si el procés acaba bé com sinó farà camí,i les animalades que vindran de Madrid seran dignes de comentar, això seguríssim, Espanya en aquest sentit no falle mai….. A part la matemàtica està de la nostra part. Com a “deixeble” de l’obra de Deulofeu,l’any de la independència és el 2029, però tal com diu al llibre de Patrícia Gabancho “El fil secret de la Història”:

Deulofeu va proclamar els cicles matemàtics de la història en el moment que el protagonisme acadèmic el tenien homes de barbes espesses i dones que portaven faldilles de flors, els uns i les altres fermament marxistes. El contacte era impossible Ara les tornes han canviat, les teories massa rígides han deixat pas a les concepcions líquides, que es diuen així perquè adopten la forma que el mercat demani. (...)

Un dia, quan jo era extremadament jove i força eixelebrada i Deulofeu era un home madur i vestit de gris, que venia de l'Ateneu, de remenar-hi llibres, tots dos dinàvem i li vaig preguntar per la independència de Catalunya. Sense immutar-se va fer els càlculs, dibuixant les paràboles de la successió de les cultures en un tovalló de paper. Érem al Núria al menjador de dalt, abocats sobre una Rambla sense turistes. El 2029, em va dir, que no vol dir que sigui aquest any exactament, deu, quinze, vint anys no són res en la història. Però serà matemàticament serà.

- ¿I perquè aquesta data?- li vaig preguntar.

- Perquè és el moment que s'estingeix, que s'acava, que deixa de tenir pes l'imperi espanyol. 

I va fer un petit somrís. Tot semblava dir,pot tornar a començar.

 Anirem escrivint el camí cap aquest nou començament….