Encara que no ho sembli ja es primavera. Aveure que ens portarà i si la sabrem aprofiar, ja que es una estació que altere els sentits i la sang. L´h'aurem d'aprofiar al màxim. Que així sigui.
Aquest any que es primavera i encara fa fred les paraules de Bladé van com anell al dit:
Sovint, aquest dies són traïdors. El bon temps s'avança d'un parell de setmanes i comença a fer esclatar jornades d'una gran magnificiéncia. Els ametllers, que són arbres imprevisors i delicats, pagaran les conseqüéncies de l'eufòria primaveral prematura. S'en refien, i a corre-cuita es posen a florir. Sembla que no tinguin prou branques per carregar de flors, aquelles flors blanques o rosades,pures i virginals que com va cantar Maragall tenen tota l'alegria del bon temps quan encara no és el bon temps.
Contemplar, dues o tres setmanes abans de l'entrada oficial de la primavera, un ametller que de tant florit,sembla una sola flor fa goig ensems que pietat, perquè cal témer sempre que una nit d'aquestes baixarà l'hivern de les muntanyes i l'endemà no quedarà d'aquell ametller més que la pell i l'os. Els pagesos clouran els punys i maleiran la primavera i l´hora en què aquesta va nèixer.
Artur Bladé i Desumbila. Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre Català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada