Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 10 d’abril del 2007

No es pot fer res!

Diumenge per la nit, mejant la clotxa per un bancal de l'ermita,estava amb una colla de matrimonis, mes grans que jo,i parlant parlant va sortir el tema de la política. Cadascú tenia els seus colors polítics, arguments, punts de vista.... Jo intentava convencels de la Catalanofòbia del país del costat opressor i del nostre síndrome d'estocolm greu i també de les barbaritas que fan els nostres polítics.
De tots els arguments que es van dir ni avia 2 que tindrien que estar borrtas de les nostres mentalitas: Ui! això es molt dificil, no aconseguiràs res, no ho podras canviar mai,no serviria de res...
I jo hem pregunto. Que haguess passat si els cristians enlloc d'amargar-se per les catacumbes i continuar propagant el seu missatge s'haguessin rendit i haguessin abandonat la seva misió? Ara no serie la religió mes poderosa del món. I Si Colón no hagués insistit en fer el seu viatge a Amèrica? No hagués passat a la història. I si fa 40 anys en plena dictadura Franquista ningú no hagués lluitat per la llengua Catalana? Ara potser aquest bloc seria en Castellà. I si als any 50 s´hagués abandonat la idea de lluitar per la democràcia? Ara no es votarie. I si els màrtirs del 1714, haguessin dit, com que morir per Catalunya no servirà de res entreguem les armes. Ara este bloc seria en castellà. I si Macià hagués renunciat en la seva lluita nacional el dia que el van empresonar pels fets de Montllò? Mai hagués proclamat desde el balcó de la Generaliat la seva República Catalana com estat integrant de la Fedració Ibèrica. I si Artur Bladé a l'exili hagués pensat: per a que esciure res sobre l'exili i sobre el meus temps ,si estem en dictadura i es perdrà tot, i no ho publicaran mai. Ara no es reeditarie la seva obra completa.I si no haguéssim lluitat per la jornada laboral de 8 hores?Ara estaria treballant. I si Carod- Rovira hagués desistit de la seva lluita quant el van empresonar en ple Franquisme? Ara no serie vice-presiedent del Govern. I si Jordi Pujol quant el van torturar hagués desistit de les seves idees? No hagués estat president de la Generaliat durant 25 anys.
Voleu mes exemples??????????????? I si els negres d'Amèrica, haguesssin pensat que la seva situació no es podrie canviar mai i no haguéssin lluitat pels seus drets? Gent com el General Powel mai haguéssin entrat al govern dels EUA. I si ningú hagués contradit a Aristòtil (que deia que els esclaus no desapareixerien mai) i hagués dit xeic!!! que a esta vida tots som iguals i tenim els mateixos drets! Ara potser jo estaria al servei d'algú. I si haguésssim tingut el mateix planteixament que CIU amb el PHN??? Que deia, com que no el podrem aturar pactem amb ells. Ara ja esarien montant les canonades.A que tots sortiem al carrer per que era una lluita justa? I si les dones no haguéssin lluitat per los seu drets? Com estrien ara? En vestits fins al turnells? O com aquella mestra que surt al bloc de mani? I si els jueus haguéssin abandonat el seu somni de tenir un estat propi? Ara encara estarien desperdigats pel món.I si ningú lluites contra prejudicis? I si ningú lliutés pels seus somnis per que es pensa que no els aconseguirà? Quants matrimonisi ha que segurament es pensaven que mai aconseguirien al home o dona de la seva vida igràcies al intentar-ho son completament feliços?
Algun dia continuaré ficant més exemples.
El màxim perill fora renunciar, per fluixetat esperitual, a la reconquesta d'allò que s´ha perdut i a la consolidació d'allò que presenta clivelles. Pitjor que l'opressió és el RENUNCIAMENT. L'espectacle d'un poble ajupit és molt més trist que el d'un poble oprimit. Quant s'ha renunciat, l'opressió cesa, perquè no hi ha res a oprimir. El motllo ja no oprimeix l'argila quan aquesta s'ha emmotllat. VIURE OPRIMIT ES UNA DOLOROSA MANERA DE VIURE.RENUNCIAR, EMMOTLLAR-SE ADAPTAR-SE ES UNA DOLORA MANERA DE MORIR.
Antoni Rovira i Virgili (els darrers dies de la Catalunya Republicana)
La majoria ha desistit dels somnis quan se´ls a tornat possibles. P.Coelho.
L'home es descobreix quant es troba amb l'obstacle. Antoine de Saint- Exupéry
Tant de bo algún dia els nostres fills puguin dir: I si els nostres pares no haguéssin lluitat per la independéncia? Ara no tindriem el nostre estat propi.

9 comentaris:

Ne ha dit...

T'has deixat a Martí Pol: "... que tot està per fer i tot és possible!"
Així que a treballar per la independència!!

Jordi ha dit...

Tens raó. Fins i tot aquesta frase la va dir Benach el primer cop que va ocupar el càrrec de president del parlament. Llàstima que ja porten uns 4 anys i encara esta tot per fer. I al pas que van, quant s'acavi la legislatura, encara estirà tot per fer.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb totes les teves idees i comentaris. Però has de reconéixer que el nostre enemic té les seves idees molt clares desde fa 300 anys, en els quals ens ha estat bloquejant i manipulant culturalment (bé i sobretot econòmicament) fins fer-nos creure que som una cosa que no som, espanyols. Per això tens raó i penso particularment que s'ha de lluitar molt i molt desde el punt de vista de la pedagogia, ja que la gent està molt enganyada i ni tant sols coneix la història de la nació catalana, ja que alguns s'han encarregat de manipular-la. A mi em van educar dient-me que franco era un tio simpàtic que va salvar espanya i catalunya???? Jo ja he descobert la esfaraidora realitat, però no tothom ho ha pogut fer o ha volgut. Podem canviar les coses, si, però tenim molta feina per fer....

Jordi ha dit...

Potser sí que el nostre enemic es molt mes poderós que nosaltres. Pero jo penso que tota la gent que va començar la renaixença ho tenien 1 milió de cops més difícils que naltres! Gent com Prat de la Riba i Valentí Almirall van construir des de el no res, i en molts cops predicaven en el desert! Que li van diguer dir al primer que va escriure en Català? I els lluitadors anti - Franquistes?Que no ho tenien més difícils que nosaltres? Penso que per a no lluitar només hi Ha EXCUSES, pero no MOTIUS. I en els nostres somnis i propòsits penso que es tres quarts del mateix.

Anònim ha dit...

Un cop més tens tota la raó...ja ho deia un que més val lluitar que viure de genolls tota la vida. En fi, que com aquests personatges històrics catalans que has citat, treballarem per aconseguir una catalunya millor sense cap escusa. Però com tu vas veure el dia de l'ermita ens costa una mica entrar en el joc de sempre tenir que explicar el mateix de la nostra història, ja que el nostre enemic comú (espanya) ha treballat bé per tal fer-nos sentir bé tal com estem (sindrome d'estocolm com tu bé dius).

Jordi ha dit...

Que ets Albert gisbert? No es que Espanya hagi fe be la seva feina. Es que ha exercit repressions brutals!!! Decret de Nova Planta, Dictadura Franquista, Bombardejos desde Montjuïc de Espartero... animalades! Es normal tenir Sindrome d'Estocolm. Pero com diuen els psicòlegs, per solucionar un problema, al pacient primer el ens que fer conscient del problema.

Anònim ha dit...

No sé si estaràs al tanto de la basura propagandística de TeleMadrid: http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw

Però desprès de llegir-ne al respecte al blog de Marc Vidal http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2007/04/espanyes_i_cata.html
m'agradaria saber que en penses, lo d'aquesta gent no té nom, a Barna trobar-te algú que parli català, o estudiar en català a la uni, és impossible (lo de les clases es culpa dels Erasmus: "Mi no entender catalán" Com els odio!!), però tot i així, ells tenen la caradura de vendre el contrari.

Ja no és sol el "Sindrome d'Estocolm", és que això ja es com una historia d'un matrimoni forçós en que el marit és un maltractador :(

Jordi ha dit...

Home amorós! Mira precisament el pròxim escrit que estic preparant es sobre el reportatge de telemadrid "ciudadanos de segunda". Aqui intentaré demostrar, que la reacció de els polítics (si es que ha hagut alguna) ha estat un sintoma més de sindrome d'estocolm greu.

Anònim ha dit...

Si, ja veus que sóc un dels matrimonis més grans que tu que hi havien a l'ermita. Què consti que em vas fer sentir una mica grandet al llegir el teu escrit, encara que ja sé que no era la teva intenció. Bé, estic esperant ja amb moltes ganes el teu pròxim escrit sobre telemadrid...i després diuen que no hi ha catalanofobia. Una abraçada