Tino Costa de Sebastià Juan Arbó. (l'afusellament de la mare de Ramon Cabrera)

No se perqué però a l'estiu acostumo a llegir llibres d'autors "locals". He começat la "temporada" amb la reedició de Tino Costa de S. Juan Arbó. Estic content perqué veig que de mica en mica es van reeditant les obres de l'autor de Sant Carles de la Ràpita. Fa un temps la editorial Proa va reeditar camins de nit i l'inútil combat., i ara han tret Tino Costa.Mai oblidaré com vaig trobar el primer llibre de d'Arbò. Va ser a l'esgolfa de la casa que el meu avi té a Tivissa. Al fons d'una prestatgeria vaig trobar 2 llibres, Desde El Molino de Santiago Rusiñol i Terres de l'Ebre de d'Arbó. El llibre és de l'any 1947 i és un obsequi que va fer la Caixa de Tarragona aquell any!!!! Jo a d'Arbó no l'havia sentit en la meva vida, i aquell estiu que vaig trobar Terres de l'Ebre, no oblidré mai la sensació que hem va produir. No podia entendre com una persona podia retratar d'aquella manera els patiments ,la miséria moral ,espiritual e interior d'uns personatges condemnats a patir, víctimes innocents d'un medi on sempre s'ataca a l' autoestima de les persones i la injústicia i la maldad és el pa de cada dia. Fins hi tot va haver un moment que vaig haver de parar de llegir. Va ser quant ens descriu quant un pare que s'havie quedat vidu viole a la seva filla...... en aixó està tot dit.Hem va causar tanta impressió que fins i tot li vaig fer un article a La veu de Flix fent un resum de tots els llibres que havia trobat fins aleshores.

Tino Costa es la història real del personatge que porta el mateix nom. L'època és entremig de les guerres Carlines. A continuació us ficaré el tros en el qual descriu el dia que van afussellar la mare de Ramon cabrera:

"La veritat és que avui no tenim ja cap consol ;tal vegada sigui preferible; potser és millor en això, no viure d'il-lusions. Ens han pres els àngels, les fades, els cavallers i ens han deixat tots sols amb els criminals, els bandolers, els dèspotes; a aquests els podem veure cada dia. Estan com a l'aguait en la vida, invisibles però presents, potser parlen i tot amb nosaltres, estan al nostre costat.Però esperi que esclati una guerra, o millor encara una revolució: que la violència i l'assassinat es justifiquin i fins que se santifiquin en mom d'una causa, no importa quina, !i ai d'aquell que llavors es trobi a la selva, sigui culpable o innocent! No li valdrà, no, la inocència ni la bondat, no li valdran Verges ni déus - els déus i les Verges de les llegendes-; el pretext serà la justícia, l'ideal, la llibertat; tot allò que de més bonic hi ha a la vida; la veritat serà l'instint d'una ànima enverinada, d'una ànima enfangada d'odis, assedegada de venjança i de sang.

En les nostres guerres del Francès, en les nostres guerres civils ho hem pogut veure, torno al mateix.¿ Com oblidar l'afusellament de la mare de Cabrera?La ignomímia va passar molt prop d'aquí, a Tortosa, un matí del mes de Febrer; un matí del mes de Febrer la ciutat de Tortosa fou testimoni d'aquell crim; veié passar la velleta de cabells blanes portada pels carrers, camí de la Barbacana, on l'havien d'afusellar. Tenia seixanta anys, mirava els soldats sense comprendre; plorava i demanava perdó, però no li valgué perquè la seva sort no depenia dels soldats, no depenia de la gent que ho miraven amb els ulls plens de llàgrimes; poc després queia sota les bales dels fusells tocant al mur de la Barbacana, no lluny de la casa on vivia.

Si, digué el professor de música amb veu fosca i abaixant els ulls; jo m'hi trobava. Jo era entre la gentada que s'havia congregat davant el mur de la Barbacana a Tortosa, aquell dia: era exactament el 16 de febrer, no ho oblidaré mai. Jo havia simpatitzat fins aleshores -era jovenot encara - amb la causa liberal; d'aleshores ençà ja no sé amb què simpatitzo. La mare de Cabrera era la vella Maria Grinyò a qui tots coneixíem; una bona dona que potser ni sabia de lletra, que no s'havia ficat mai en res. ¡ Tot el seu crim era haver posat al món un gran general enemic! Et puc dir que aquell dia,atònits , davant el mur de la Barbacana, tots teníem llàgrimes als ullls Carlins i Cristins; ¡tots estàvem esborronats, a penes podíem creure el que vèiem! Després em vaig preocupar de saber com havia estat possible una semblant atrocitat. Ramon Cabrera havia fet afusellar, com a espies, els alcaldes de Valdealgorfa i Torrecilla perquè havien comunicat als liberals els moviments de les tropes Carlines; en represàlia el comandant general de les tropes cristines del Baix Aragò firmà un ordre dirigida al comandant de Tortosa manant-li empresonar les dues germanes del " tigre del Maestrat" i afusellar la seva mare" por el bien que ha de resultar de ello a la reina nuestra señora" . el comandant de Tortosa estranyat d'una ordre tant bàrbara, consultà el capità General de Catalunya - que ho era aleshores el famós capitost liberal Espoz y Mina - el 16 de Febrer va rebre la resposta: " Verífiquese como se mandó " . I aquell mateix dia complí l'ordre superior.., des d'aquell dia Cabrera, per les terribles venjançes a què es lliurà com embogit per l'afusellament de la seva mare, es va anar guanyant cada cop més aquell renom de "tigre del Maestrat". Corria l'any 1836...