Llegim avui a La Razón una entrevista que li fan a Duran i LLeida."No podemos cerrar las puertas a ningún tipo de acuerdo". Això vol dir que no descarten tornar a pactar amb el PP. De fet Artur Mas ja va dir que que quant van anar al notari, "només era per a Catalunya", i ara ja ha sortit l'altre.
Un dels referents, el mite dels de CIU, és Cambó.En el llibre, el món de Cambó, permanència i canvi en el seu 125 aniversari, la presentació anave a càrrec de Miquel Roca,e Ignasi Guardans, eurodiputat per CIU, es vocal de l'institut Cambó, I la Montserrat Nebrera, que ara es parlamentària pel PP, era la directora d'aquest Institut. A la revista sàpiens surt l'últim llibre de Borja de Riquer, titulat Francesc Cambó. En una carta a Joan Ventosa Cambó li escriu dient que el prolema dels catalanistes conservadors era l'actitud anticatalanista dels conservadors Espanyols, (com ara vaja). i que "nosaltres estarem desplaçats de la política espanyola mentre les dretes siguin antiautonomistes i, especialment, anticatalanistes" Jo hem pregunto, si el PP com tothom sap és antiautonomista (recordem que volen brindar certes competències a l'estat exactament com vol fer Ciutadans per evitar segons ells la desmembració d'Espanya) i anticatalanistes (estatut, llengua...)com és que encara voleu pactar amb el PP? Que van aconseguir l'últim cop que van pactar amb ells? Un flamant PHN per a catalunya!!! Encara us voleu fotre més cops contra la paret? No fareu cas ni al vostre referent?
Pascual Maragall no va fer cas del seu avi, i al final va sortir dient que amb Espanya només ens podem soportar, el pobre es pensava que un altra Espanya era possible, i els pobres de CIU encara seu pensen. Xeics per a que esta la història per apendre 4 dates? O per apendre d'ella?
Sinó mireu que li va passar a Cambó, que es pensava que la dictadura de Franco seria " com la de Primo de Rivera però amb més sang" i es va tenir que exiliar a Argentina on va morir. Aneu intentant canviant Espanya que ja veureu com acabareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada