Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

diumenge, 1 de juliol del 2007

La repressió (2)

La desfeta també va significar, amb la desaparició de la Generalitat, que Catalunya perdés el dret d'encunyar moneda pròpia i d'aprovar o desaprovar els impostos. Els diners que els ciutadans eren obligats a pagar sobre el tabac, la sal i el paper segellat estaven destinats al manteniment de l'administració castellana a Catalunya , i sobretot, al sosteniment d'un exèrcit que calia vestir , alimentar, armar i allotjar. Però el pitjor de tot, des de la perspeciva econòmica domèstica, va ser la imposició, el 1716, d'un nou pagament direce - el Cadastre - per finançar l'administració i l'exèrcit. Hi havia dues modalitats :el reial que gravava les terres i les cases, i el personal, que obligava l'estament popular, però n'eximia la noblesa. L'aplicació del Cadastre va tenir efectes devastadors sobre algunes famílies, que van haver de vendre's les pertinences per poder pagar, o fins i tot fugir en no poder-ho fer. A més, el govern de Felip V va prohibir, d'una manera taxativa, que els catalans poguessin intercanviar correspondència amb els familiars i amics exiliats. Gairebé els cinc mil catalans que s'aplegaren a la cort de Viena van perdre els vincles amb els parents i coneguts, i mai en van saber res més.
Xavier Carreras Sepultura de Bandoler