Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dissabte, 30 de juny de 2007

La repressió, la causant del síndrome d'Estocolm.

Ja sabeu que en aquests bloc demostro el Síndrome d'Estocolm que patim, ens agredeixen a la nostra forma de ser i personalitat pròpia (cultura, llengua tradicions..) i tot i axí els defensem, els justifiquem o diem que la culpa és nostra. De tant en tant aniré ficant exemples de la repressió, que en molts casos ha estat brutal a la qual han estat sotmesos els catalans al llarg de la història per Espanya. Aquesta primera està extreta d'un llibre que hem van regalar pel meu sant, Sepultura de Bandoler, la història de Carrasclet. de Xavier Carreras.
La derrota del 1714 va destruir l'edifici polític de Catalunya però també va afectar la vida quotidiana. Als hostals, a les tavernes i a les cases de menjar es feia evident l'obligació de lligar els gavinets a taula per tal d'evitar que el poble tingués qualsevol tipus d'arma al seu avast. Només se'n podia fer ús per llescar el pa o tallar les viandes. Una limitació que calia considerar un acte humiliant. La llengua juntament amb el Dret, han estat els eixos vertebradors de la identitat dels catalans. Les autoritats borbòniques van suprimir l'ús públic i oficial de la llengua. Com a mesura repressiva van clausurar les Universitats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Vic, i per controlar millor l'alta cultura van crear-ne només una: la de Cervera. Barcelona hauria d'esperar cent vint- i-tres anys per a tornar a tenir universitat.... (continuarà)