Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

"Jo més que mai estic al costat del Rei". (Duran i Lleida).


Fa poc lo "capo" de CDC Duran i Lleida, que demana a crits un ministeri (encara que digui que no), feia aquestes declaracions: "valorem molt el paper de la Corona i el cap de l'Estat", "El Catalanisme polític i Convergència i Unió particularment se senten tant o més propietaris d'aquesta constitució que un dels dos grans partits " ,(la mateixa que diu que l'exércit és la garantia de l'unitat de la pàtria en ple s.XXI)," jo més que mai estic al costat del rei i de la monarquia. Perqué prefereixo per l'estabilitat política del país - perqué ha estat una aportació important - l'actual monarquia".


Això torne a demostrar que la història és cíclica. Sabeu que va dir un dels líders anarcosindicalistes catalans més carismàtics, Salvador Seguí, el Noi de Sucre en un discurs que pronuncià a Madrid l'any 1919???



Nosaltres ho dic aquí a Madrid, i si convingués, ho diria a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana,( recorem que Duran i Lleida vol ressucitar la Sociovergéncia) no per tal d'aconseguir la llibertat de Catalunya sinó per arribar a defensar més bé llurs interessos de classe, perquè sempre estan disposats a desentendre´s de les reivindicacions del prolietariat Català. I us puc assegurar que aquests reaccionaris, que es diuen tan catalanistes com el primer, tenen por del restabliment nacional de Catalunya si aquesta no se'ls ha de mantenir sotmesa. (...) En canvi, a nosaltres, els treballadors, com que amb una Catalunya independent no perdríem res, ben al contari, encara hi guanyaríem, la independéncia catalana no ens fa cap por. (...)Tan li fa que proclamin llur catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si els sembla que els interesoos de classe corren perill, s'encaminen tot seguit cap a Madrid per oferir llurs serveis a la monarquia centralista. (...) Us asseguro, amics Madrilenys, que una Catalunya lliure de l'Estat Espanyol seria una catalunya amiga de tots els pobles de la península hispànica. (...) Us puc assegurar que si un dia Catalunya aconseguís la seva llibertat nacional els primers, si no els únics, ho repeteixo, que hi posarien obstacles serien els homes de La Lliga Regionalista (equiparable ara a CIU i sobretot CDC), perquè a Catalunya, com arreu, el capitalisme no té ideologia.