Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Espanya a la Guerra del Rif.


Un dia a l'e-notícies vaig llegir que el Govern Espanyol no demanaria perdó per l'ús d'armes químiques a la Guerra del Rif. Això es totalment lògic en una mentalitat com la castellana, bèl-lica i conquistadora, on fins i tot lo simple del Borbó te la Santa Barra de dir que el Castellano nunca fué motivo de imposición!!!



A la notícia llegiem que "tant el PSOE -que hi ha votat en contra- com CiU -que s'ha absentat en la votació- no hagin donat suport a la iniciativa parlamentària d'Esquerra en què es reclamava que l'Estat espanyol reconegués el mal causat a la població del Rif per l'ús d'armes químiques duran els anys vint del segle XX," "...el reconeixement de la responsabilitat per part d'Espanya dels bombardejos sobre la població civil del Rif amb gasos perpetrades entre els anys 1922 i 1927 en represàlia per la derrota en la guerra de l'Àfrica."


Per Bonàs, "demostra el menyspreu que tenen els socialistes espanyols per tot allò referent a la memòria històrica. Països tan democràtics com Alemanya no van tenir cap inconvenient en reconèixer al món atrocitats que havien fet alguns dels seus governants com Adolf Hitler i l'holocaust. Aquí sembla que es vulgui fins i tot amagar que Espanya va tenir el seu Guernika i que va castigar la població civil rifenya amb armes químiques. Sense reconèixer el mal causat i buscar la reconciliació no facilitarem l'entesa entre civilitzacions que tant anomena Zapatero".


L'últim número de la revista Sàpiens (nº 62) fa un detallat repàs a la història oculta dels atacs químics al Nord d'Àfrica. Com a tall de resum:


El desatre d'Annual del 1921, quan les tropes d'Abd EL-Krim khattabi van causar una clamorosa derrota a l'Exèrcit colonial, amb milers de baixes i centenars de presoners, va provocar una redifinició de l'estratègia bèl-lica espanyola a la zona i un reavivament de l'interès per la munició química. En aquest fet hi va influir un estat d'opinió, fomentat sobretot per la premsa i el Congrés de Diputats que , a més de marginar els partidaris del diàleg amb els rifenys, reclamava la utilització de tots els mitjans necessaris per posar punt i final al moviment independentista d'Abd el-Krim, dominar d'una vegada per totes aquest protectorat i infrimgir als rebels fifenys un càstig dur.






Amb una cincuantena de bombes d'uns cinquanta quilos cadascuna,n´hi hauria prou per destruir completament una àrea de vint quilòmetres quadrats.




El mateix rei Alfons XIII va arribar a declarar a l'agregat francès a Madrid que s'havia de deixar de banda " les consideracions humanitàries. L'important és exterminar, com es fa amb les males bèsties, els Beni Uryagel i les tribus pròximes a Abd el- Krim" (Us en recordeu d'aquell aforisme de Napoleò?)



Poc després, amb Primo de Rivera al poder OrdEnava "una intensíssima campanya de bombardejos i destrucció de bestiar i collites de l'enemic, amb bombes de tot tipus, especialment de les incendiàries i d'aquelles altres"


Si voleu més informació sobre el tema aneu al bloc de l'historiador de Flix J.A. Collazos.



En total s'estima que l'Exèrcit Espanyol va llençar prop de 500 tones de gas tòxic durant la campanya marroquina. Per fer-ho possible, es van necesitar centenars d'avions de construcció francesa, alemanya i danesa, conduïts per pilots de l'exèrcit espanyol, i fins i tot, per mercenaris europeus i nord-americans."