Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 18 de març de 2008

Scala - Dei.
















Confessaré que més m'estimo anar a la Morera que al famós monument del seu terme:Scala- Dei:És a dir, al que fou Sacala Dei avui niu esventrat, font de la més empedreïda tristesa.


L'antic cenobi cartoixà de Santa Maria de Scala Dei no és altra cosa, avui dia, que un tros de façana i un munt d'enderrocs.


L'edifici formava un paral-lelogram de tres-cents metres per cent i comptava amb esglèsia refetor, dormitori, biblioteca i totes les dependències habituals en els convents de l'Ordre. Tot s'ha perdut, però el que més m'agradaria de veure encara són els dos grans claustres que tancaven els rengles de les cel-les amb els seu jardins corresponents. No queda cap rastre d'aquella ordenada intimitat. El caos hi és absolut.Un pi arrela sobre la part no desplomada de la volta.


Després de veure una vegada Scala Dei, és millor de retrobar-lo en els seus llibres.Retrobar-lo en la història i en la llegenda. Aixòha fet Josep Iglésies en el llibre Scala Dei, on recull dotze narracions d la vida monacal. Podem citar amb ell l'elegia:"Avui la cartoixa del peu del Montsant ja no existeix. La desídia ensorrà les voltes; les seves millors pedres foren esmicolades a cops de mall per mans mercenàries i utilitzades com a grava vil en una carretera; en elseu clos és ple d'esbarzers i arbrissam"


Així es com va veure Josep M Espinàs la cartoixa l'any 1957 i així ho va reflectir al seu llibre "A peu pel Priorat" del mateix any. Si aneu avui dia la cosa ha canviat bastant. Només entrar us ficaran un vídeo que mostra com vivien els monjos, hi ha 2 maquetes , una de com era originàriament i un altra de l'estat actual, i sobretot han reconstruït una cambra d'un monjo qualsevol. Van aprofitar la que estava en més bon estat i el terra és l'original. Hi ha llocs als quals no es pot accedir perqué podria caure en qualsevol moment, cosa que si que podíem fer quan de petits vam anar a la casa de colònies que havia al mateix poble.

1 comentari:

Amo ha dit...

Ostia!! Jo hi vaig anar de petit en mon pare, i no et passaven cap video ni res... Estava totalment abandonat, i el que mes em va cridar l'atencio va ser que hi havia un arbre enorme, no arrelat al terra, sino a la paret a uns 4 o 5 metres del terra!!

PD: No se que collons passe que no puc escriure accents?!?