Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 30 d’abril de 2008

30 anys i seguim igual... tot torna


" .... i en definitiva sobre l'anomenat " equilibri territorial", que era un concepte que llavors encara no havien popularitzat els geògrafs. Sí que es començava a parlar, però de centralisme Barceloní, perquè era plenament una evidència, un centralisme que havia de ser cada vegada més concentrat per obra i gràcia, entre altres factors, d'infraestrucures com aquella que visitava (cental de Riba-Roja) , que no parava d'enviar quilovats elèctrics a la concentració Barcelonina que anava creixent. I, així a partir d'aquestes preses i centrals sore l'Ebre, a més de les que Hidroelèctrica de Cataluña va voler construir, sense aconseguir-ho a Xerta (1960) i a Garcia (1975), vinculades al gran trasvasament del riu a Barcelona va anar creixent entre aquests pobles de la Ribera el sentiment de catalanitat perifèrica de territori al marge de la centralitat que subministrava, de fet, els elements bàsics energètics alimentaris i humans ( a través de l'emigració rural) per a que aquella centralitat barcelonina pogués expandir-se"





"Amb tot, com pot deduir-se, el destí més important d'aquesta grandiosa aportació energètica era - com així ha estat - l'àrea de Barcelona, on a finals dels anys seixanta els programadors del desenvolupament econòmic i creixement demogràfic preveien el que s'ha anat fent una realitat: el 70% de la població catalana concentrdada al voltant de la capial am els túnels del Tibidabo penetrant el Vallès, on també s'ha produït un amplíssim creixement en tots los sentits"


Xavier Garcia 18-25 Juliol 1969



"Així doncs a principis de 1974 amb la crisi energètica engegada per l'augment del preu del barril de petroli (com ara), els augments conseqüents dels preus de les coses ( com ara), l'inminent final del règim Fraqnuista i l'inici de les convulsions laborals en començar-se a expulsar mà d'obra de les fàbriques, (ara és la construcció), l'àrea central de Barcelona i les terres perifèriques del sud es trobaven enfrontades en un nou contenciós infraestructural i enrgètic. (com ara) Aquest contenciós estava motivat per dos projectes d'enverdadura, tots dos entrellaçats i concordats que eren aquest gran trasvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona i rodalies (com ara), i la instal-lació a Ascó de dos reactors nuclears de gran potència, amb la finalitat igualment de derivar energia cap als grans nuclis de consum" ( ara ens volen encolomar el cementiri nuclear)



"El model social i econòmic d'un centre consumidor i d'una extensa perifèria que aportava recursos, que ja s'havia ana preparant en secret des dels despatxos ministerials i des dels grans grups industrials i bancaris de Barcelona, a finals dels anys 60, tenia llavors un ratificació electoral ... "(com ara)



"la generació d'energia vora l'Ebre, el minitransvasament cap a l'àrea industrial de Tarragona (que ha permès el que es pretenia, un aexpansió urbanística, petroquímica i turística espectacular, a base d'aigia de l'Ebre) i en definitiva através de l'amliació dels circuits viaris, del port i l'aeroport de Barcelona i deldesviament del Llobregat aconseguir estendre la centralitat barcelonina més enllà de l'àrea metropolitana "(el que ara s'anomena la segona corona)



Davant les eleccions al parlament d'aquell any, 1980..... com el de la coordinadora per la defensa de les Terres de l'Ebre , que denunciava que tot allò era " una nova agressió als habitants de les Terres de l'Ebre, una nova vexació de la Generalitat i una manifestació més de l'endimoniat esperit centralista de colonització de les nostres terres mitjançant la política dels fets consumats".(com ara). Afegia que l govern central amb la seva conducta, demostrava que " l'autonomia de Ctalunya esdevindrà només l'administració de osegons de pa que no interessen al poder central i que, en canvi, en les qüestions capitals que defineixen el patrimoni d'una població ens seran usurpats els nostres drets, disposant lliurement contra els interessos dels autèntics propietaris dels recursos energètics, com el perili o l'aigua" ( com ara que les competècies en matèria hidràulica són de l'estat ens les van negar quan la negaciació de l'estatut, i asobre la canonada la pagarà Catalaunya, de l'estaut, com sempre a pagar nosaltres tot i que les competències són seves!!!


Xavier Garcia 1978- 1983


"Qui controli l'aigua i l'energia, enfonsant l'agricultura, esclavitzarà tot Catalunya" havia deixat dit mossén Redorat a Mundo Diario, de Barcelona, el 7 de Gener de 1977 i avui, més de vint anys després, ( ara 30)aquesta sentència pren un aire de veracitat que fa tremolar....


Catalán es el Ebro, pero ha estado siempre un tanto olvidado de Cataluña.El principado, girando alreddedor de su capital, Barcelona, " Cap i Casal" no se se acordaba de las villas i ciudades que se miran en el Ebro. Sólo ahora, al cabo de los años, la región se ha percatado de la existencia de un auténtico río. Ante la escasez en el suministro de agua para las ciudades y la industria, y a la vista de las inmensas posibilidades hidráulicas del Ebro, Cataluña entera vuelve su mirada ilusionada hacia el sur" (com ara!) Josep Bayerri La Vanguardia 1969.



Aquest textos són extrets del llibre de Xavier Garcia "Pelegrí de la Ribera d'Ebre 1969 - 1999. IX premi Artur Bladé i Desumvila. Crec que són molt adients per demostrar que les Terres de l'Ebre porten 30 anys sen solidàries, i que en 30 anys no s'ha fet res per evitar el desequiliri territorial. Un "país" on 7 millons estan junts allí on no hi ha recursos, i els altres 2 desperdigats és insostenible miri per on és miri....