Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Cops contra la paret...




Tots hem vist com tots els partits es preparen per una retallada de l’estatut.(suposo que no hi havia capi il·lús que es pensava que el pobre estatut no tindria una segona retallada). Doncs bé això ja va passar al 32, al 79..... i passarà tota la punyetera vida fins que toquin les trompetes del judici final!!!! Amb Espanya no hi ha res a fer!!! Són així i no canviaran mai!,sempre hi ha excuses; la crisi, la constitució, la pèrdua de vots, o el perill dels militars, només diu que canviarà el partit de torn quan necessiten els vots!!!La república del 31, ZP, i fins i tot el PP. Recordeu,sense majoria absoluta Pujol guaperas habla com quieras, per a passar al Pujol enano, habla castellano. Com que ja tindrem temps de parlar sobre aquest tema ficarem una petita mostra del que va passar amb l’estatut del 32.


“Un cop s’aprovà la Constitució es confiava que l’estatut de Núria, com que no violentava el marc de les regions autònomes dibuixat per la constitució, s’aprovaria en bloc. Però no fou així: es discutí article per article, es rebaixà considerablement la part financera i no es traspassà a la Generalitat la competència d’educació, ni els centres públics d’ensenyament a Catalunya. Malgrat tot, els diputats catalanistes votaren l’estatut i van presentar-lo, davant l’opinió catalana, com un bon instrument d’autogovern (com ara PSC i CIU). En matèria d’administració local, capacitat de divisió territorial, administració de justícia i ordre públic, l’estatut del 1932 atorgava a la Generalitat una autoritat superior al posterior del 1979, encara que en el terreny de les finances era tan insuficient( de que ens sona això?) o més que aquest segon i no garantia l’ensenyament de la llengua catalana ni a l’escola primària ni a secundària.


Un cop aprovat per les corts l’estatut retallat, es confiava que els traspassos s’efectuarien amb rapidesa i amb una valoració global del cost dels serveis estatals a traspassar. Però tampoc no fou així i la col·laboració de Companys com a ministre del darrer govern d’Azaña no accelerà el procés
.(com ara que els ministres del PSC estan de “florero”)

(...) Però el problema era la inexistència del federalisme a la resta d’Espanya. Les esquerres espanyoles no eren federals
(PSOE d’ara) i les dretes eren irreductiblement centralistes (el PP d’ara). La república no va ser federal i resultava que , sense cap reconeixement de la pluralitat nacional d’Espanya, les autonomies regionals només eren concessions singulars i successives, permeses per una constitució favorable a una descentralització.

Xeics, jo crec la història està per aprendre d’ella,i no per a repetir-la sense substància i donar-nos cops contínuament contra la paret sense avançar ni un mil·límetre....


Text extret de la col·lecció Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia, Edicions 62.
Avui m'he fixat que és el segon cop que faig servir aquesta expressió per referir-me a l'estatut.