Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

De calaix,lògic i extremadament previsible.



A una entrada anterior, contestant un comentari de l’Emigdi, vaig dir :" ja veuràs com acabarà tot això del finançament...ens donaran les engrunes com sempre, el PSC ho pintarà com un èxit i a sobre li aprovaran els pressupostos, i Catalunya a la deriva, sense cap lideratge fort" .Doncs bé, ahir dimecres llegim a el punt:

El PSC va defensar ahir l'«esforç inversor» del govern espanyol i va considerar que «Zapatero ha complert amb Catalunya i ha complert el que disposa l'Estatut». El coordinador de diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, va valorar ahir «molt positivament» la inversió prevista a Catalunya el 2009, amb un augment de prop del 6 per cent respecte del pressupost general del 2008, superior al 4 per cent de mitjana de l'Estat. Vallès va fer referència al «compromís» del govern de l’estat amb Catalunya i va voler insistir que l'«esforç inversor és encara més significatiu si es té en compte el context de crisi econòmica i d'austeritat en què s'ha hagut d’elaborar els pressupost general». Vallès es va mostrar convençut que els comptes presentats ahir són «bons per als catalans», perquè més de la meitat de la despesa pública es destinarà a polítiques socials i perquè els «compromisos» en matèria d'infraestructures es tiraran endavant i «contribuiran a dinamitzar l'economia», unes inversions que també va destacar el president de la Generalitat, José Montilla, durant el debat de política general celebrat al Parlament.


I és que com escrivia Xavier Bosch director de l’avui: El relat que ve està cantat. Tots els indicis menen a una mateixa fita altament decebedora. Catalunya acabarà acceptant un nou sistema de finançament que serà insuficient per a les necessitats del país i, més greu encara, incomplirà una llei orgànica de l’Estat com és el nou Estatut. No caldrà esperar que el Tribunal Constitucional ens passi el ribot, un nou finançament misèrrim ja ens haurà escanyat prou. I de qui serà la culpa? De les subprime, de la crisi mundial, del desgavell financer... Ens voldran fer creure que, amb dies de tanta penúria, ni es podia l El govern d’aquí i d’allà s’escudarant en aquest totum revolutum del crac global per preparar-se el discurs conformista de “no hi hem pogut fer res més”. El relat ens portarà a episodis que ja podem anar escrivint. Per exemple, Zapatero i Solbes (govern amic, “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”) ens diran que no hi han pogut fer més en aquest moment tan delicat i de pressupostos austers. “Ho sentim molt, José, un mal moment per negociar”. I el que serà el súmmum de la decepció: els governants d’aquí, els líders d’opinió i la majoria dels mitjans catalans diran que més val això que res, que és un pas endavant i que qui no es conforma és perquè no vol. Ens sorprendran estranyes complicitats. La Cambra de Comerç ja ens ha donat una pista de com anirà quallant aquest relat.


També ens dona la raó als que pensem que Catalunya va a la deriva, sense cap lideratge fort, segons Xavier Bosch: Els empresaris, en comptes de ser els que aixequin el llistó de les necessitats imprescindibles per a Catalunya, en comptes de no rendir-se fins que no hi hagi res a fer, són els primers a rebaixar les expectatives i s’afanyen a donar per bona la xifra ridícula que Solbes va proposar a Duran i a Ridao en la reunió de la setmana passada. Si fa no fa, la meitat de la quantitat mínima que ens cal. Amb l’excusa de la crisi i que a Madrid tenen la clau de la caixa, faran passar bou per bèstia grossa. A aquest pas, encara haurem d’acabar donant-los les gràcies per l’almoina. Com sempre.