Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Dilluns 24 de Novembre de 1975.


Ahir vaig veure l’enterrament de Franco. De vegades, malgrat l’atenció (a fer-ho bé) de l’home de la càmera, es veia una certa confusió en la cerimònia, mescla de cants i un cert desori. Allí estaven tots – com diu el cronista Ramon Pi a “Tele / Exprés” – tots els qui haurien volgut que Franco fos immortal. Segons Pi, hi hagué més visques a Pinochet que al rei, un fet que sembla que no pugui ser. Referint-se al discurs reial, remarca el contrastt en el detall que no hagués pronunciat el mot “democràcia” i la gran quantitat de demòcrates –inconeguts fins ara – que floreixen per tot arreu. Però a Madrid encara floreixen més incògnites. I les preguntes capcioses. Continuarà Arias Navarro presidint el Govern? Hi haurà amnistia? Fins a quin punt es tindran en compte les “ peculiaridades regionales”? Sobre aquests i altres punts divaguen la Tele i els diaris. Generalment, se suposa que hi ha una partida entaulada entre els qui s’afanyen per avançar (vers on?) i els qui voldrien restar immòbils. Qui guanyarà? Una altra incògnita.

Una nota curiosa es que Fidel Castro que ha deixat pelats a tants Espanyols, hagi decretat tres dies de dol per la mort de Franco. No és qüestió sentimental, sinó comercial. I ja és ben sabut des de fa molts anys que el comerç no té entranyes.

“Tele/ exprès” remarca que només una cosa, de moment, ha canviat: el to de la veu

Segons una enquesta Gal-lup (empresa autoritzada que publica “Nuevo Diario “ ), el 86 per cent dels espanyols són favorables al rei.

Cent mil persones van anar en 5000 autocars al “ Valle de los Caídos” a veure com tapaven la tomba. ..


A. Bladé i Desumvila. Viure a Tarragona (fulls d'un dietari 1975 - 1976)