IV Centenari de l’ Expulsió dels Moriscos

El setembre de 1609, els moriscos son expulsats del regne de Valencia. El setembre de 1610, toca el torn als moros catalans. Han fet cap al port dels Alfacs via riu Ebre. De cinc localitats del Segre, van sortir 2147 persones, que vivien en 437 llars, d’altres cinc poblacions de l’Ebre, 2033 individus que ocupaven 408 cases. Els moriscos de Benissanet, Miravet, Ascó Tivenys i Vila-nova de Tortosa ho hagueren de deixar tot. Els de Flix, Garcia, Mora d’Ebre, Riba –Roja, Tivissa i Vinebre, i una part d’altres sis pobles es pogueren quedar gracies a la intervenció dels bisbe de Tortosa, Pedro Manrique. Els protegits pel prelat sumaven 317 focs. El bisbe va convèncer el rei que eren bons cristians i que si eren expulsats tot quedaria arruïnat. Aquells que els volien fora, com el Castella d’Amposta o el compte de Salazar, mogueren els fils davant t el virrei per a aconseguir els seus propòsits. Acusaven els moriscos de pactar amb els pirates i corsaris nord-africans i d’integrar-se en les colles de bandolers, però no ho pogueren provar.

Valentí Gual pròleg del llibre de Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’Ebre (710 – 1615)

La desencertada decisió reial, no solament porta la misèria i la desolació a les fèrtils terres riberenques dels dos rius mes cabalosos de Catalunya, sinó que devia omplir de dol i de tristesa els cors de tots els catalans conscients i justos, mal nomes fos en raó de les conseqüències, les quals van afectar, en efecte, tota la nostra terra. Ja ho devia preveure la Generalitat quan, l’any 1503, es a dir, un segle abans de l’expulsió, va fer pressió sobre Ferran el Catòlic per tal d’aconseguir un capítol de Cort que fes impossible una tal mesura al Principat. Es el que devia pensar el digníssim bisbe de Tortosa, Pere Manrique, que , tot i no esser català, Obra com si ho fos.

Carmel Biarnes, Moros i Moriscos a la Ribera de l’ Ebre (710 – 1615)

(los accents van com volen)