Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dimecres, 9 de març de 2016

Entrenadors de Fútbol i llengües minoritàries 7 anys més tard….


El dia 15/12/09 vaig fer una entrada en aquest bloc, on felicitava a Pep Guardiola  per parlar en Català en un partit de la champions (tot i les protestes), i també la reacció de la caverna. Només vaig ficar les reaccions del diari intereconomia per triar alguna:

 Las lenguas se crearon como necesidad del ser humano de cooperar entre sí. El idioma une a las personas: he ahí su grandeza y su verdadera utilidad. El catalán no precedió a la existencia de los catalanes, como es obvio, ni el nahuatl a los aztecas. En algunos territorios del mundo, como Cataluña o Paraguay, han coexistido por siglos dos códigos de comunicación. Lo que debe considerarse una fuente de riqueza cultural, los necios o los amigos de la discordia la emplean como arma arrojadiza o como instrumento de separación entre las gentes. Qué estupidez.”





Doncs bé,el 26/4/15, l’entrenador de l’Eibar va abandonar la sala de premsa per les protestes dels periodistes per la seua disconformitat a parlar en Euskera....Com va escriure Sebastià Alzamora al diari ara:

“Ja ens hi podem posar de peus o així com vulguem, però a Espanya hi ha una certa massa social (que participa del gremi periodístic i també del polític, per no esmentar-ne d’altres) que senzillament odia la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat, i que hi actua activament en contra. Sentir algú que parli en una llengua diferent de la seva és un fet que els repugna, i no tenen cap mena de problema a l’hora de manifestar-ho, fins i tot amb gestos públics de molt mala educació.


L’entrenador Gaizka Garitano ha estat víctima d’un fenomen molt característicament espanyol, que es diu odi lingüístic. Es tracta de gent, o de genteta, o de gentola, que identifiquen un idioma amb un posicionament ideològic i/o polític, i que actuen de mala manera en conseqüència. Per exemple, un grup de periodistes que arriben fins a l’extrem de faltar al respecte d’aquesta manera a la persona que els estava concedint una roda de premsa només pel fet de dir unes paraules en una llengua que pel que es veu no els complaïa. Hem arribat al punt final en què una persona, sigui entrenador de futbol o qualsevol altra cosa, no pot respondre a una pregunta en el seu idioma sense rebre una amonestació tan penosa com la que va haver de suportar Gaizka Garitano. L’odi contra els idiomes forma part del mal que fan els homes. I hauria d’arribar el dia, no sé quan, en què aquesta mena de situacions no es produeixin mai més. Keep calm and speak what you want, si no és demanar massa.”






Torno a repetir l’article de la constitució que insta a protegir les llengües minoritàries…per això ahir no entenia perquè Albert Ribera es ficava les mans al cap perquè no podia ni parlar ni 5 minuts en català al congrés….tant que li agrada recordar el compliment de les lleis, i sobretot el de la sagrada constitució, hagués pogut dir que la protesta que va rebre al congrés era ANTI-CONSTITUCIONAL,perquè parlar en català ho permet la constitució, i ell a Catalunya vol i té la llibertat per a parlar com li doni la gana des de el faristol del parlament…