Un partit que no existia
quan va començar este bloc ere PODEMOS. Tinc que reconèixer que a les passades
eleccions per presidir Espanya van ser els més originals alhora de intentar” l’encaix”
de Catalunya amb Espanya. Les frases que més sonen quan venen eleccions són:
nou model de finançament,federalisme (sense federalistes) i pel més agosarats
,la paraula maleïda.. estatut!!!!. Doncs bé aquest partit va fer una promesa
nova…. Ministeri de la plurinacionalitat….. que és això????Doncs no ho sabem
ben bé, sobretot perquè no van concretar ni ells, i encara menys quines
competències i funcions tindria….Jo només se que si la nova versió de l’esquerra
amable per convèncer-nos de no marxar d’Espanya i que sol ventarà el dèficit
fiscal i la persecució de la llengua és un “ministerio de la
plurinacionalitad”….prefereixo lluitar per la independència. Amb
Zapatero va ser un estatut, amb promesa incomplia d’aprovar el que sortís del
parlament, retallat amb el ribot de Guerra i més tard, amb la llei del constitucional.
Sinó van poder donar
grup parlamentari als de PODEM al congrés,no se si podran promoure un referèndum
legal per Catalunya. Per premiar l’originalitat de PODEM ficarem el gag del
Polònia que ho exemplifica a la perfecció.
No entenia els
caminars absurds del gag, fins que el senyor Francesc B. hem va dir que devia
ser com a homenatge a un gag dels Monty Python, “El ministeri dels caminars
absurds”
PODEMOS sempre que
pot critica al ex-president Aznar, amb això estarem sempre d’acord ,perquè jo
penso que a partir de la seva majoria absoluta
va començar la confrontació a Espanya. Aznar sempre diu que abans de que
es trenqui Espanya, es trencarà Catalunya. Pot estar tranquil perquè a les
passades eleccions a la Generalitat va tindre amb PODEMOS uns magnífics aliats
per explotar el tòpics, intentant fragmentar Catalunya pel orígens de la
gent....perles com :“no os van a enseñar a ser catalanes desde pedralbes”,“no podéis
consentir que os hagan invisibles en Cataluña”,referint-se a “esa gente de barrio que no siente
vergüenza de tener padres andaluces o padres extremeños..
Com dèiem un aliat
inesperat per Aznar, si Candel aixequés el cap....
Subscric les paraules
de Trias de Bes avui al diari Ara arran del Petó Iglesias-Domènech al Congrés: : Però les positures
diverses dels podemites que ja hem presenciat en aquestes poques sessions
parlamentàries només fan que confirmar la percepció d’insubstancialitat i de
necessitat de protagonisme. Molta fatxada i poc trast, diu també el refranyer.
Iglesias
busca notorietat, busca vots de gent que, lamentablement, valora aquestes
bajanades com a símbols d’audàcia, novetat i diferenciació. Doncs jo no m’ho
crec. Governar i representar institucions és una cosa molt seriosa. Els pallassos utilitzen l’art i l’engany per fer
riure, però és la seva feina. En una
cambra de representació els pallassos tipus Beppe Grillo no hi pinten res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada