Que vénen i en volen vindre més!. (Presa de pèl)

Ahir eren la gent del carrer que despedia a la guardia civil, i ara són els legionarios. Amb tot això que està passant estos dies s’ha demostrat lo que defensava molta gent i els  tractaven d'exagerats, que la transició  va ser una presa de pèl. Ficarem el vídeo dels legionarios, els famós de l’Antoni  Bassas en resposta al “a por ellos!” ,i les declaracions de 3 protagonistes de la transició i governants del PSOE  per demostrar que el relat que ha guanyat sobre la unitat d’Espanya,és la del PP, i que sempre ha hagut una sola Espanya com ja vam demostrar als articles, “Un altra Espanya és possible”.

Rubalcaba: "Al derecho de autodeterminación tenemos que decir no, ahora y siempre" (14/12/13)

 Por otra parte, si se declara la independencia, ha insistido en que el Estado de Derecho “tendrá que tomar medidas drásticas para reponer la legalidad”, en alusión tanto a jueces como fiscales y Gobierno. Sobre la actuación de este último, ha manifestado que “ya habrá tiempo para pensar si Rajoy ha actuado mejor o peor” .(Alfonso Guerra 28/12/2017)

Felipe González: "Yo habría aplicado ya el 155"

 Y para los independentistas como Gabriel Ruifían, el portavoz de ERC: "Dicen que el 1 de octubre van a enterrar a Franco. Ustedes están resucitando a Franco", ha dicho a quienes acusa también de "azuzar las dos Españas".

 "Esto se parece a lo que hizo el señor Maduro. Como perdió las elecciones a la Asamblea, decide crear otra legitimidad para marcar los destinos de su país: la Asamblea Nacional Constituyente, ¿les suena?".( 26/09/17)

Completament d’acord el que escrivia Xavier Roig al diari Ara, el 21/09/17.

Finalment, les evidències

Aquests dies evidencien que els fonaments de la Transició foren dissenyats per sobreviure únicament en un entorn de dissimulació continuat i sostingut. Suposo que hi ha molta gent que pateix l’amarga sorpresa que provoca descobrir que aquella assegurança que portem pagant fa tants anys no cobreix el sinistre que acabem de patir. Molts estan ara caient del cavall i preguntant-se a ells mateixos: “¿En quina merda de democràcia vivíem?” I és que mai s’havien fet tests de càrrega dels pilars sobre els quals s’ha sustentat el sistema democràtic postfranquista. Per a mi, hi ha quatre evidències demolidores.

Les autonomies són una franquícia. Quan es va sotmetre a referèndum l’actual Estatut, vaig demanar el no públicament. Per qüestions concretes i pràctiques, però també per aspectes fonamentals. Per què s’havia de referendar un Estatut que era, simplement, una llei orgànica, i, per tant, estava subjecte als corresponents avatars -com es va demostrar quan el Tribunal Constitucional se’l va carregar-? El fet que el govern espanyol pugui, per simple promulgació d’ordres ministerials -sense passar pel Congrés-, bloquejar i intervenir una autonomia demostra, finalment, que tot aquest sistema era una enorme xarlotada. Ha servit, això sí, per crear una nova classe política: els anomenats barons territorials -eufemisme de cacic-. Però no calen Parlaments ni governs autonòmics, ni res de tot això. Arribat el cas, des de la central tanquen la franquícia quan volen.

(...)El PSOE a Catalunya anava disfressat de PSC. Mantinc que el més gran responsable d’aquesta mascarada ha estat el PSOE. El PP, al cap i a la fi, no són res més que un conjunt de grollerots tavernaris que tiren de manual d’estil franquista fins i tot per escollir les camises. La modernitat per a ells és cosa del passat. El PSOE, per contra, s’ha volgut presentar com a modern però continua pensant que el millor lloc per viure és el cortijo. En conseqüència, van cometre la vilania d’institucionalitzar la compra del vot de l’Espanya agrícola amb diners catalans. Els de la provincial catalana del PSOE mai han sigut gaire més. Un partit, el d’aquí, dominat per señoritos sortits del no res i esdevinguts alcaldes. A diferència dels immigrants que s’havien integrat feia anys, ells van esdevenir la mera corretja de transmissió d’un PSOE de vicis castissament andaluso-espanyols. Sempre ha estat així. Per endolcir la píndola, aquesta gent comptava amb un grupet que es presentaven com a genuïns catalans, que anaven de progres i que, quan ha sigut el moment, han estat oportunament foragitats a fum de sabatots. Només han quedat els llepes. El rol de controladors del lerrouxisme ha passat a mans de Ciutadans.

Que vénen!

Primer recordem les paraules del fundador del PP lo senyor Fraga:

“Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Cataluña fue ocupada por Felipe IV; fue ocupada por Felipe V, que la venció; bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar.

Dimarts tocava entrada de Deulofeu i les catàstrofes que patirà Espanya de de l’any 1977 fins l’any 2029. Però com que una imatge val més que mil paraules,estes imatges eren d’obligada publicació. La mobilització de la pàtria per envair la colònia Catalana. Quins temps aquells que ens volien ridiculitzar (com sempre) dient que els separatismes portàvem la confrontació com si fos un Barça Madrid….i Rajoy dient que guanyarien per 10 a 0.... Vindran els típics dient que hi ha un altra Espanya. Vull recordar que l’altra Espanya ,és la de Zapatero prometent estatuts i  que després diu que una merda,és la de Guerra fotent-se de lla retallada de l’estatut davant les joventuts del PSOE (i estes aplaudint), la de Ibarra volent expulsar el PSC,la de Bono negant parlar en català al congrés,és la de Pedro Sánchez sense dir res de l’aplicació de l’article 155 sense passar pel senat i donant suport en tot moment a les mesures  de Rajoy  amb detencions de membres del govern inclosa,la de Iceta dient a alcaldes del PSC que paguin les conseqüències de fer la consulta i anant al constitucional amb Ciutadans i el PP , la de PODEMOS,la de las “cajitas” i ministeris de plurinacionalitat, deixant fer referèndums sempre que guanyin ells,i la de menystenint Fachin perquè  ha donat suport al referèndum quan ell no volia,els en que un dia diuen blanc i l’altre negre. Ja vaig fer un article extens titulat,” un altra Espanya és possible.”

De aforismes que expliquen aquestes imatges n’hi ha molts,només he seleccionat alguns que ja vaig publicar fa uns 10 anys:

Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita o, simplement,discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable.(1915)

A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta.(1915)

No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l'Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l'endarreriment mental de l'opinió pública i dels polítics hispànics.(1915)

Antoni Rovira i Virgili.

El dia 15 de setembre farà trenta - cinc anys que aconseguirem l'Estatut d'Autonomia i com el 1714, calgueren exèrcits vinguts de diversos països per a poder esclavitzar-nos altra volta. Ara que la dictadura franquista, ferida ja de mort, cueteja i intenta endebades sobreviure,noves victòries molt aviat ens esperen,però la reafirmació de la nostra continuïtat històrica esdevé més que mai necessària. Com el 1714, la nostra lluita per la llibertat ha d'agermanar-nos independentment del lloc de la nostra naixença i de les diferències de classe,que aspirem a esborrar"

Full volant ciclotistat de l'agost de 1967 i sense signatura.

"A Espanya hi ha dues menes de ciutadans:els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen; com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure " la Unidad" sinó que han de sofrir-la" 

"Catalunya sobreviu encara avui com una realitat i com una esperança. Però aquesta supervivència no és casual, sinó a causa d'una minoria de catalans esforçats i clarividents que no paren en tot moment per fer-la possible. El dia que els catalans deixarem de lluitar, de patir per la catalanitat adéu Catalunya"

"La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s'uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar sinó, justament, per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un poble invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat la garantia per a la nacionalitat. La "unidad" que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur nacionalitat sinó una garantia de llur destrucció. Aquesta "unidad" cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l'acceptaria pas si la imposàvem"

"Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esa índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuese absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sola excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón. La separación de Cataluña necesita la voluntad conforme de todos los españoles.(...) Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispànica, habrá de plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en tierra de colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos... lo otro."

Escrit del setmanari falangista La Conquista del Estado, a l'edició del 4 de Juliol de 1931,núm.17.

Com escrivia Toni Soler al diari ARA:

“No negaré mai que hi ha una Espanya democràtica i respectuosa amb la pluralitat. És clar que hi és i jo potser m’hi confederaria (després de la independència per descomptat). Al cap i a la fi som veïns,i en molts casos parents,i ja compartim sobirania la Unió Europea. Però aquesta Espanya de somni no passa  de ser això, un somni, un miratge que de vegades es cosifica discretament a la Puerta del Sol i en els mítings de les esquerres perifèriques. L’Espanya hegemònica la formen el PP, el PSOE,i Ciutadans, i compta amb el poder de l’elit governamental i econòmica i amb el suport de la majoria de la població. Això es així des de fa dècades,i el setembre català no només no canviarà el panorama,sinó que molt probablement reforçarà Rajoy o el seu successor /a. L’apèndix més depriment d’aquesta hegemonia són els mitjans de comunicació,còmplices del relat oficial,que està farcit de mentides escandaloses. Fins al punt de convertir els ocupants en assetjats,els referendistes en Nazis,els botxins en víctimes.”

Encara queden  4 dies pel referèndum.... a veure com va la colonització. Les imatges més famoses són les de Huelva,però com el vídeo demostra han estat més ciutats.

20 de Setembre (2): El Franquisme que no marxa. El Germanet de Parva Memoria.

“Avui, no cal llegir gaire ni ser massa llest per adonar-te que a Espanya continua manant la mateixa casta, aquest Madrid –Centre de Poder-, aquesta oligarquia, “familias acampadas en el país”, que deia Azaña,y que em va recordar un dia López Burniol.

Deixa’m definir “casta” ara, segons  l’Enciclopèdia catalana: “Classe o ordre de persones que,a base de privilegis hereditaris,de professió,etc tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat”.

“Els que manen formen un sindicat d’interessos . S’han apropiat de l’estat,porten segles fent-ho. Però fixa’t,ara estan legitimitats per una constitució que volen ahistòrica i els partits que no qüestionen les relacions de poder i que formen la partitocràcia.”

Rescato este fragment del llibre de Jaume Barberà, “s’ha acat el bròquil “perquè la realitat un cop més ha donat la raó als que pensem com ell. Poc hem podia pensar, (la realitat supera sempre la ficció, i en el cas de l’Estat espanyol encara més), que set mesos més tard faria una entrada per a presentar al germà de Francisco Pérez De Los Cobos,,ex militant del PP,ex-president del tribunal constitucional i autor del llibre Parva Memoria,en motiu de la intervenció del Mossos d'Esquadra! Rescato alguns dels seu aforismes que vaig ficar a l’entrada del mes de Febrer.

“El dinero és el bálsamo racionalizador de Cataluña”

“No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo”

“Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: “A mí, ya me va bien”

Ara us presentarem al seu germà, Diego Pérez De Los Cobos,persona designada pel Ministeri per coordinar els mossos, (extret del diari ARA):

De 53 anys, Diego Pérez de los Cobos és coronel de la Guàrdia Civil i diplomat de l'Estat Major. Des de fa 11 anys està vinculat al ministeri de l'Interior, inicialment com a assessor del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i, des del 2011, com a director del gabinet d'Estudis sota les ordres de Jorge Fernández Díaz i, ara, de Juan Ignacio Zoido. Té experiència en policia judicial i també en la lluita contra el terrorisme d'ETA. Durant la seva època al País Basc, va ser jutjat el 1997 per tortures a Kepa Urra, membre d'ETA, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. De los Cobos va ser exonerat en un cas que va acabar amb condemnes de quatre anys de presó per a tres dels agents.

El fiscal autoritza a De los Cobos a convocar totes les reunions de planificació i coordinació de l'esmentat dispositiu que siguin necessàries amb els responsables autonòmics de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra, "havent de donar explicacions del resultat" al fiscal.

Una família experta en la lluita contra el Procés

El seu cognom ha sonat molt a Catalunya els últims anys. El seu germà Francisco Pérez de los Cobos va ser el president del Tribunal Constitucional (TC) entre el juny del 2013 i el març del 2017. I, a més de la polèmica per tenir el carnet del PP, durant el seu pas per l'alt tribunal va ser protagonista en algunes de les sentències contra les resolucions del Procés, com la declaració de sobirania del 2013, el 9-N i també la declaració de ruptura del 2015. La sentència del TC contra aquesta última és la que basa tot el procés judicial i policial actual contra el referèndum. El Parlament el va intentar recusar en diverses ocasions per haver "menyspreat" els catalans en conferències i llibres.

Francisco va lluitar contra el Procés des dels tribunals i, ara, Diego ho fa des de la policia.

I finalment presentarem al pare de la criatura (tret de La Vanguardia.)

“Su padre fue parte de la candidatura en Murcia del partido de extrema derecha Fuerza Nueva para el Congreso de los Diputados en las elecciones generales de 1977.”

Li recordo el que vaig dir en l’entrada del més de Febrer al seu germà.

“Si fes cas de les seves pròpies sentències entendria més al poble català, ja que ens il-lumina dient: ”El precio del desprecio és el odio”…i mes endavant diu “Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”. Doncs això és el que ens passa a molts catalans, ja estem farts del despreci del seu ”expartit” i del seu tribunal. Un tribunal que sol estar anys i panys per resoldre conflictes però casualment quan es tracta de Catalunya en un temps record la sentencia és sempre contra Catalunya.”

Finalment acabarem tal com hem començat,amb un fragment del mateix llibre de Jaume Barberà:

“Has investigat qui són alguns dels alts funcionaris de l’Estat,quines són les seves famílies i d’on vénen?”

“Sigui com sigui, Franco va morir al llit, i el règim tampoc no hagués pogut durar massa més temps fora del món. Per tant,ells mateixos també volien se lampedussians. Els pares de la constitució,em refereixo als demòcrates,vull creure que van fer el que van poder. Però aquell procés va legitimar i legitima el bàndol guanyador de la Guerra Civil i els seus priviligis. Fixa’t com s’aferren a la Constitució del 1978 redactada amb l’alè militar al clatell, un alè que no la va deixar ni complir tres anys sense condicionar-la:23-f. “

I amb els aforismes de seu germà altre cop,perquè, no cal ser molt intel·ligent per saber que  les ferides encara obertes pel despreci i humiliació  de l’estatut ens han portat,en part,  on estem ara,i el despreci i la humiliació de intervenir les finances de la Generalitat no tancaran mai i ens portaran a l’alliberament final.

”El precio del desprecio és el odio”

Hay que administrar cuidadosamente el desprecio ,pues rara es la inteligencia que no lo advierte y más rara la que lo perdona”. 

20 de Setembre de 2017. Aquí comença la nostra independència.

Arran dels fets succeïts a ahir 20 de Setembre,amb la Generalitat intervinguda,la temàtica d’aquest bloc queda obsoleta. Ha quedat demostrat tot lo que molts pensàvem des de fa anys. Quan tingui temps farem un escrit de “despedida” i ja veurem com enfoquem la nova temàtica que tindrà a partir d’ara.

 Penso igual que Vicent Partal avui a Vilaweb, “El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre”. I Com cridava ahir la gent. “Aquí comença la nostra independència”.

'Vell continent, noves fronteres': La independència dels bàltics, Eslovàquia, Eslovènia i Montenegro

Surto de treballar el dilluns 11 se setembre ,engego el cotxe i trobo començat un programa especial de Catalunya ràdio, “ Vell continent noves fronteres” sobre altres processos d’independència que s’han originat a Europa. A mesura que vaig escoltant penso… Deulofeu tot això ho havia deixat escrit…no només tots aquest que van enumerant al programa sinó d’altres que vindran. Per a demostrar-ho en successives entrades reproduirem el que va deixar escrit en la seva obra la matemàtica de la historia. En un entrada anterior ja vaig reproduir que va deixar escrit sobre Croàcia. Mentrestant per si el voleu sentir deixo l’enllaç del programa.

Abans que Catalunya, altres nacions han posat en marxa processos d'independència. Alguns, amb èxit; d'altres, com Escòcia i el Quebec, no. A 'Cas obert', hem analitzat quatre casos d'èxit: els bàltics, Eslovàquia, Eslovènia i Montenegro. Tots demostren que, a Europa, les fronteres es mouen, però també que els processos es fan cas per cas. Com i per què el mapa canvia? 'Vell continent, noves fronteres', a 'Cas obert'.


'Vell continent, noves fronteres': La independència dels bàltics, Eslovàquia, Eslovènia i Montenegro: