Poder centralitzat,funcionaris la fi de l’imperi i Deulofeu.(2)

L’entrada sobre el poder central,els funcionaris,i la fi de l’imperi hem va venir al cap després de llegir aquest articles a l’ara de Xavier Roig on posa de relleu la burocràcia asfixiant i la nul-la separació de poders de l’Estat Espanyol que concorda amb la fi dels imperis segons Alexandre Deulofeu .D'exemples segur que n 'hi han molstíssim més.

Tots  són Mariano Rajoy:

Dit això, la pregunta que cal fer-se és: com s’ha pogut arribar a aquesta situació i a actuar d’aquesta manera? Com és que uns governants fan un pas en fals d’aquestes dimensions sense pensar en les conseqüències? L’explicació és relativament evident: l’ase no s’adona del seu nivell d’estupidesa. Espanya està governada, majoritàriament, per incompetents polítics. No estan capacitats per dur a terme la seva feina.

 El greu problema d’Espanya avui és que al govern de Madrid només s’hi asseuen advocats de l’Estat comandats per un registrador de la propietat. Quan se’ls lliura un document sense estar timbrat i sense el segell corresponent, no l’accepten a tràmit. Funcionaris purs. No hi ha política. Hi ha procés administratiu. ¿Algú esperava d’ells una reacció diferent aquests dies?

Però el drama és que individus com aquests són els que fan les lleis. I em temo que la majoria de la població no s’adona que en els darrers anys no han pogut sortir bones lleis amb aquest personal. De la mateixa manera que el sistema educatiu d’un país no pot ser millor que els seus mestres, les lleis d’un país no poden ser millors que els seus legisladors. I aquests dies estem descobrint que l’entrellat legal que sostenia els nostres drets era de pa sucat amb oli. L’acció dels advocats de l’Estat (funcionaris, que no polítics) s’ensuma darrere de cada article. Tantes lleis, tantes aparents garanties i resulta que l’autonomia de Catalunya es pot desmuntar a cop d’ordre ministerial. Pregunta: què han fet els nostres polítics catalans a Madrid els darrers quaranta anys? L’estafa ha estat de dimensions colossals. Hem quedat tots astorats. Resulta que, arribat el cas, els catalans no tenim res on agafar-nos!

Només la intervenció de veritables polítics amb una mica de professionalitat i classe -i un rei que valgués el que costa alimentar-lo- podria evitar mals majors. Com que aquesta raça no existeix, als catalans no ens queda altra sortida que la radicalitat democràtica. És a dir, continuar resistint els embats d’una maquinària purament administrativa.

                                       

L’1 – O a votar, i que Europa en prengui nota.

(...)convertir en una merda la democràcia. Com a braç executor ha comptat amb una fiscalia davant la qual, a partir d’ara, i vist el comportament, només quedarà tapar-se el nas. La passivitat i la instrumentalització dels jutges han ajudat a fer que l’estrambòtica operació s’executés amb diligència. Gràcies. No crec que m’equivoqui si dic que no caldrà esperar gaire temps perquè la història llenci tota aquesta gent al pou de la immundícia. Aquesta vegada l’han feta massa grossa”.

“(...) Resulta que l’entrellat legislatiu espanyol muntat durant la Transició permet obtenir els mateixos resultats per la via de l’ordre administrativa i ministerial -que lubricada amb l’amiguisme entre funcionaris li atorga una agilitat inusitada-. Estem davant la pitjor situació que la ciutadania catalana podia esperar: hem caigut en mans de determinats funcionaris de l’estat espanyol que, mercès a uns polítics afins, poden practicar l’anticatalanisme folgadament. En el cas específic dels càrrecs d’alt nivell, estem davant d’una casta formada per descendents, familiars i amics de feixistes provinents de l’època de Franco. Les garanties democràtiques s’han evaporat. Estem en mans de l’aparell de l’estat més nefast, que campa sense límits judicials. Òmnium, l’ANC, els directors d’escola, els castellers, els privats com vostè, jo... tots som denunciables. És aquest tipus de funcionari odiós -per cert, mirin el film La vida dels altres - sense el qual no haurien estat possibles les accions més aberrants del segle XX a Europa. El bípede que no es pregunta mai sobre la bondat i la conveniència de les ordres que rep perquè, al capdavall, hi combrega.”

                                                            

Recordem el que ja vam ficar en una entrada del més anterior.

“Avui, no cal llegir gaire ni ser massa llest per adonar-te que a Espanya continua manant la mateixa casta, aquest Madrid –Centre de Poder-, aquesta oligarquia,“familias acampadas en el país”, que deia Azaña,y que em va recordar un dia López Burniol.

Deixa’m definir “casta” ara, segons  l’Enciclopèdia catalana: “Classe o ordre de persones que,a base de privilegis hereditaris,de professió,etc tenen un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat”.

“Els que manen formen un sindicat d’interessos . S’han apropiat de l’estat,porten segles fent-ho. Però fixa’t,ara estan legitimitats per una constitució que volen ahistòrica i els partits que no qüestionen les relacions de poder i que formen la partitocràcia.”

Desgraciadament acabàvem el post amb un ” i el que vindrà....”,doncs bé desgraciadament els “Jordis” ja els tenim a la presó sense fiança,amb el Trapero amb mesures cautelars mentre la fiscalia  ho està “afinant” i amb les ampolles de xampany que ja estan a la nevera per l’aplicació del 155 amb la complicitat de PSOE,Ciudadanos i com no el nou company de la extrema dreta a les manifestacions el PSC....com algú hem torno a dir que un altra Espanya és possible....