A l’entrada del passat
2 d’octubre ja vam ficar el que va deixar escrit Deulofeu l’any 1977 sobre la
fi de l’imperi Espanyol:
“Avui sabem el que passarà. Continuarà la lluita entre
un poder centralitzat i els pobles hispànics que volen tornar al règim de
llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament.”
Des de Catalunya
encara ens fiquem les mans al cap com pot ser que des de Madrid encara no vegin
que la seva visió centralista de l’estat esta arruïnant aquest i que a part de
ser una injustícia els seus efectes són calamitosos,un altra catàstrofe de les
que afecta l’Estat Espanyol. Però es que
degut a la fase històrica que es troba l’imperi Espanyol segons “la matemàtica de la història”,(al igual
que li va passar a l’URSS) ni poden ni podran canviar esta manera de pensar i
de fer fins la desintegració total de
l’imperi. Només a un país malalt i en desintegració, es poden llegir titulars
com “
El corredor mediterrani passa per Madrid” . Amb la lògica queixa des de
la perifèria Catalana. Rull: "El
centralisme és radicalment ineficient";" Els valencians i els
catalans som víctimes de la visió centralista de l'Estat, que ens fa perdre
oportunitats a tots dos territoris, però també al conjunt de l'Estat
espanyol", " el centralisme
és una construcció ideològica molt clara que el govern del PP ha defensat
a peu i a cavall". Només a un país malalt i en descomposició els
pobres ciutadans s’han de fer càrrec de la fallida de les autopistes radials de Madrid:
“El ministro de Fomento, Íñigo de la Serna, dijo en abril
que las arcas públicas tendrían que
pagar algo menos de 3.000 millones de euros en concepto de responsabilidad
patrimonial en la operación, una cantidad difícilmente recuperable en una
futura relicitación, según analistas. El Tribunal de Cuentas estimó la
responsabilidad patrimonial en 3.718
millones de euros”.
Suposo que en un
país que per fase històrica esta a punt de la desintegració,és normal que surti
un Aznar per accentuar aquesta recentralització e intentar eliminar de mica en
mica el model de les “autonomies” enlloc de fer tot el contrari. Amb la crisi
econòmica del 2008 i amb la crisi amb Catalunya s’ha demostrat que d’autonomia
poca per no dir gens. Només cal llegir l’informe del govern “Crònica d’una ofensiva premeditada”,
on explica com afecta a les persones de Catalunya aquesta visió monolítica i
centralista de l’estat. Només un país malalt i en descomposició pot tallar les
ales a l’aeroport de Barcelona,fent convenis amb d’altres països per no fer
vols continentals des de Barcelona! i fer l’animalada del AVE. En lo referent a
l’AVE només al diari “El País” tenim estos titulars:
“Un estudio concluye que ninguna línea española de AVE es rentable;”Renfe elimina el AVE entre Toledo y Albacete porque solo lleva 9 pasajeros”; “ El avión vuelve a ganar al AVE en los viajes de 2015; “Bruselas critica la política inversora de España en el AVE y las autopistas”;” Más de la tercera parte de la inversión de Fomento irá al AVE”.
Si l’aeroport ho té pelut amb el centralisme de l’estat,que dir del port??? L’Estat
obligarà el Port de Barcelona a cedir el 50% dels seus beneficis!!!!
Però com ja hem dit, cap informe de
la Generalitat, cap memorial de greuges, cap lobby podrà fer res fins a la
desintegració total de l’estat. A l’atzar trobo a Internet un article titulat “Centralisme
recalcitrant”, al indirecte on
explica aquesta situació:
“No hi ha manera de canviar aquesta visió centralista, independentment del
pas del temps, de la situació política, de si tracta d’una visió d’esquerres o
de dretes i sigui quin sigui el tipus d’infraestructures de les quals parlem
(ferrocarrils, carreteres o telecomunicacions). Resulta útil comentar, en
aquest sentit, dos aspectes en què la visió comentada és especialment contumaç.
El primer és la concepció radial, amb
centre a Madrid, de les xarxes de grans infraestructures, visió que s’arrossega
des del segle XVIII i que s’ha enquistat profundament entre els cossos d’alts
funcionaris estatals. El segon d’aquests aspectes té relació amb el primer
i consisteix en el predomini d’una visió merament administrativista del paper
de les xarxes d’infraestructures.”
La concepció radial ve de lluny. L’any vinent s’acompliran 250 anys de la
promulgació del Decret de Carles III, que creava les sis grans carreteres
radials que surten de la Puerta del Sol de Madrid i condueixen als punts
principals de la perifèria Peninsular. Des del 1761, data de promulgació del
Decret esmentat, fins el dia d’avui el
model radial espanyol no ha fet més que reforçar-se, amb la successiva
modernització dels sistemes d’infraestuctures de comunicació i transport.
L’han reproduït les carreteres del temps de Carles III, els ferrocarrils, les
carreteres asfaltades del temps de Primo de Rivera, la xarxa bàsica dels anys
del “desarrolismo”, les autovies gratuïtes de l’època “Felipista” i també reproduirà el model —a curt termini
i amb una gran celeritat— la xarxa de trens d’alta velocitat. Només en
comptats episodis històrics ha pogut treure el cap una visió diferent, com la
radicular. De fet, només trencarien el model imperant, i encara per poc temps,
les autopistes de peatge construïdes els anys setanta que segueixen la costa
Mediterrània i la vall de l’Ebre, i encara es van construir com a resultat de
les recomanacions d’organismes econòmics internacionals.”
Perquè actuen amb aquesta ceguesa
tots els governs que han anat passant al llarg d’aquest anys pels governs,tant
en dictadures,com en “democràcia” indistintament si els partits són de dreta o
“ d’esquerra”? Es la fase última que
prediu la fi de l’imperi. Ja vam ficar que és el mateix que va passar a l’URSS
en una entrada anterior:
“El règim actual de Rússia és el propi de tots els imperis de finals d’un
cicle històric,poc abans de la seva desintegració,és a dir el poder es troba
centralitzat i s’exerceix mitjançant una xarxa burocràtica,que en el cas de
Rússia és coneguda amb el nom de partit comunista”.( Luita
d’imperis / 2 (any 1973) Pàg 224)
També va deixar escrit el les similituds dels 2 imperis:
“En canvi l’imperi Rus , que evoluciona quasi paral·lelament a l’Imperi
Espanyol (aquest el considero constitut l’any 1479, mentre que el rus es
constituí l’any 1450), pel fet d’esser un imperi continental, , tot i haver
entrat des de l’any 1805 en la seva decadència, aquesta no es fa visible amb
una pèrdua colonial perquè les seves parts unides directament al cos de
l’imperi fins al moment de la seva desintegració total.”La pau al
Món per la matemàtica de la història (1951)Pàg 217.
El mateix va demostrar per l’imperi Romà:
L’imperi havia arribat a l’estat
llastimós en què acaben tots els processos imperialistes, o sigui una
constitució unitària,burocràcia(...) i és a aquesta dissortada situació que
arriben els imperis abans de desaparèixer del camp de la història. Pàg 190 “Els
grans errors de la història” any 1971.(Constitució unitària, de que ens sona??)
I també ho va estudiar a l’imperi de Bizanci:
La trobem exactament en les mateixes causes que produiran la decadència
dels altres imperis,o sia que la burocràcia es transforma en una
aristocràcia que més tard disputarà a l’emperador el seu poder.(...) Rica,potent,popular,aquesta
noblesa havia d’acabar enfrontant-se amb el poder central fins portar-lo a
l’anarquia i a la descomposició,d’acord amb el mecanisme evolutiu immutable (
Lluita d’imperis / 1 Pàg 117 (any 1972))
Com que l’entrada ha estat un pél llarga demà ficarem uns articles que
parlen dels funcionaris de Madrid i tot el que està passant aquests dies,que
coincideix perfectament amb la teoria de Deulofeu. Tot i que el centralisme de
Madrid és una lluita que han tingut tots els governs de la Generalitat, aquest
últims anys del PP i sobretot amb els recursos del tribunal constitucional i la fiscalía complint al 100% les ordres del govern, ja ha estat
un escàndol!!!.
I el que vindrà.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada