Primera entrada de l’any. Ja que
son festes i no tenim temps ficaré una entrada que només tindré que copiar
textualment, serà per homenatjar a
Francesc Macià que ens deixava un 25 de Desembre de l’any 1933. Recordem que
Deulofeu també va morir al Desembre, en el seu cas el dia 27. Tenia mig
preparada una entrada sobre l'URSS
i el periodista Llibert ferri, però al
final ja que el mes de Desembre és de Macià i Deulofeu recordarem el que va dir
sobre Macià al llibre Catalunya i 1932-1934:
Francesc Macià, el plasmador de la nacionalitat catalana, l´home símbol
,el geni que concentrava en el seu cor les essències més pures de la nostra terra, va desaparèixer
en aquells moments dramàtics, del món dels vius, acompanyat del plor inconsolable
de Catalunya. El poble català tornà a comprendre l’alt sentit de la figura del gran
desaparegut. Nosaltres que no havíem perdut mai ,ni per un moment ,el fervor màxim pel gran immortal en
trobar-nos davant del seu cos inanimat, no poguérem reprimir unes llàgrimes, que
no obeïen precisament a la mort del gran català ,sinó a la pena que sentíem en
pensar en els desenganys rebuts per ell
de part d’aquells als quals tot ho havia sacrificat. Francesc Macià ,uns
per interessos inconfessables, altres per manca de criteri propi i degut a
influències alienes ,altres inconscientment, van voler trobar-li defectes i, en
canvi ,no li van saber veure l’alenada del geni. Macià, com tots el immortals ,ha
hagut de sofrir la picada de l’escorçò. Macià ha rebut ,com tots els grans
benefactors de la humanitat ,atacs dels incapacitats ,dels envejosos, dels
egoistes i de tots aquells qui per sobre
dels sentiments humanitaris porten la podridura dels cors corromputs. I sota
aquella impressió de desagraïment ,vàrem plorar en silenci en pensar que part
del poble havia tingut la flaquesa imperdonable de seguir aquells qui
vergonyosament l’havien insultat . La història però, li farà justícia, el temps
esborrarà ,sortosament per als
difamadors, totes les campanyes d’enviliment en contra d’ell llançades ,i
sobresortirà com flor immaculada la puresa de la seva vida exemplar.
Macià és el representant genuí de la nova Europa, és el representant
dels grans ideals de la Humanitat. Macià, no ho dubtem, quedarà enclavat en la
història com un dels polítics més clarividents dels nostres dies. Avui les idees més tèrboles sobre l’avenir
d’Europa, les tenen aquests quatre governants que estan al cap de les decadents
potències Europees .Aquests són els més incapacitats per a comprendre el futur
de l’Europa actual. Macià en canvi, s’adonava del nou camí que segueix la
humanitat. Tenia com a postulat fonamental el principi de l’autodeterminació
del pobles, i havia expressat prou clarament, en proclamar la república
catalana, quin era el seu pensament, quina la seva concepció política,
pensament i concepció política que acabaran plasmant-se una realitat.
(...)El cabdill català condensava les essències fonamentals de la
nostra terra i ajuntava a questes
qualitats el grau d’heroisme necessari per
a prendre en un moment determinat les més greus determinacions. Tenia el
temperament d’un lluitador, i unia a la seva acció una aurèola romàntica
absolutament necessària per tal d’arrossegar les masses que el seguien talment
il·luminat. Macià era indiscutiblement el català que sintetitzava les
aspiracions de la immensa majoria de Catalunya, i per aquesta raó fou ell
l’escollit del poble per a donar el primer pas cap a la llibertat.
Macià complí la seva obra abastament. Home passional, home de lluita,
representà el seu paper durant el temps en què era insubstituïble, i morí quan ja tenia el seu paper complert. De la
Catalunya d’avui podem dir el que diguérem de la seva etapa d’esplendor de
l’Edat Mitjana; Catalunya té a cada moment l’home que necessita.
Aquesta entrada va dedicada a
tots els presos polítics que han passat els nadals injustament lluny de les
seves famílies. Un altra de les catàstrofes que passaran fins a la desintegració
total de l’imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada