Poder Centralitzat, la fi de l’imperi i Deulofeu. (3)

Recordem el que ficàvem per primer cop el 2 de setembre sobre el que va dir Deulofeu que passaria:

“Avui sabem el que passarà. Continuarà la lluita entre un poder centralitzat i els pobles hispànics que volen tornar al règim de llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament.”

Ja vam fer 2 entrades extenses sobre el poder totalment centralitzat que és el preludi de la fi de l’imperi. Però lògicament això no només li passa a Catalunya, País Valencià i Les Illes, si volen recuperar algo d’autonomia i sortir-se de la norma ja saben el que els passarà. Per això no és gens supressiu trobar els següents titulars i notícies a vilaweb:

                                               

L’ofensiva del PP contra l’autogovern es trasllada al País Valencià

L’ofensiva del PP contra l’autogovern també s’ha traslladat al País Valencià  aquests últims mesos. El Pacte del Botànic del 2015 va donar un tomb històric a la política valenciana desallotjant els conservadors del poder i configurant un govern entre el PSPV i Compromís, amb el suport parlamentari de Podem. L’acord entre les forces progressistes no va agradar al PP, que ha respost amb una oposició agra i un reguitzell de recursos judicials per a torpedinar l’acció de govern del Consell i, a més, erosionar l’autogovern

Aquesta ofensiva es va centrar principalment en: Accés universal a la sanitat, batalla pel plurilingüisme, recursos contra el dret civil ,i com, no el català a l’administració. A més, El TC encara ha de decidir sobre diversos contenciosos entre el govern espanyol i la Generalitat. La llei de la funció social de l’habitatge, que conté una normativa antidesnonaments, i la llei contra la pobresa energètica, que obligava les empreses a comunicar el tall del subministrament de llum als serveis socials dels ajuntaments, estan pendents de la resolució del tribunal.

Les Corts han d’aprovar encara la llei de mancomunitats, que permet una agrupació voluntària dels municipis en comarques. Segons que va explicar el diari Levante, el govern espanyol podria interposar-hi un recurs al•legant que la norma qüestiona els límits de les diputacions.

Lògicament tant ximo Puig com Mònica Oltra,ja han futut el crit al cel:

                                                     

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va criticar la decisió del TC i l’estratègia judicial de la Moncloa: ‘El govern espanyol no pot utilitzar la via judicial per a imposar posicionaments ideològics indefensables.’ Puig va explicar que, malgrat la sentència, cap persona quedaria sense atenció sanitària. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) també va anul•lar dos decrets contra el copagament farmacèutic. Puig va lamentar la ‘interpretació regressiva de la constitució’ del govern espanyol i va denunciar que s’utilitzés la justícia per a imposar un model centralitzador d’estat. Per aquest motiu, va demanar una reforma constitucional que blindés la descentralització de l’estat i la sanitat, entre més competències.

Oltra ha reiterat que ‘l’amenaça no és una bona manera de relacionar-se entre governs’ i ha considerat que l’executiu espanyol ‘té un problema: no saben dialogar i no saben tirar endavant uns pressupostos i, com no saben, es dediquen a fer xantatge a territoris com el valencià’. Oltra va recordar que el País Valencià és ‘la comunitat autònoma pitjor finançada’, fet que les fa tenir menys despesa pública per habitant que la resta. ‘Dediquem menys del que hauríem de fer perquè el nostre finançament no és constitucional’, ha dit.

                                                                 

‘Ara ens diuen que ens hem d’empassar i votar uns pressupostos que considerem antisocials i que aprofundeixen en el problema territorial’, ha criticat Oltra, qui ha afegit que no es pot abordar el problema territorial ‘des de pactes puntuals amb algun territori’ sinó que s’ha de fer ‘des del conjunt de la problemàtica que hi ha’.

Segons la seua opinió, Rajoy i Montoro són ‘absolutament incapaços d’abordar el problema territorial a Espanya’ perquè ‘són un problema per a Espanya’.

En aquesta línia, ha recordat que al País Valencià no hi ha majories absolutes i ‘cada any tirem endavant els pressupostos negociant i sabent que en política ningú té la veritat absoluta i que cal seure a dialogar’. Per contra, sosté que això és precisament el que no vol fer el govern espanyol, al qual ha acusat d’utilitzar el ‘xantatge’. No obstant això, ha indicat que des del Consell segueixen ‘reivindicant un finançament constitucional per als valencians i la resta’.

Desgraciadament aquesta lluita la tindrem fins a la ingovernabilitat total del país o fins que caigui en fallida definitivament ,l’any 2029 o abans.

En el seu llibre “Terres de l’Ebre frontera i frontissa” el mestre Vega escrivia:” (...) en relació amb els països Catalans – que per a nosaltres ,catalans, valencians i mallorquins, són ,en general una mera ficció, però que els governs espanyols s’encarreguen de redefinir, any rere any, amb els seus pressupostos generals basats en el saqueig sistemàtic del Principat, El País Valencià i les Illes, fins a constituir-los en una mena d’unitat d’espoli en l’universal”

                                                  

Els últims pressupostos de Montoro no han fet res més que donar-li la raó:

-Montoro també retalla el finançament del Principat i a les Illes-

El Ministeri d'Hisenda espanyol redueix 780 milions de l'aportació a Catalunya i 67,3 de la destinada a les Illes

Ahir es va saber que el Ministeri d’Hisenda espanyol retallaria 353 milions d’euros del finançament compromès amb el País Valencià al juliol i que justificava aquesta decisió excusant-se en la situació actual de pròrroga del pressupost del 2017. Avui s’han sabut les retallades que el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha aplicat al Principat i les Illes amb la mateixa justificació.

-780 milions menys per a Catalunya-

La retallada a la Generalitat de Catalunya serà de 780 milions d’euros, segons que han confirmat fonts del Departament d’Economia i del ministeri espanyol. Així, els 17.617 milions d’euros que el govern espanyol va anunciar que aportaria a la Generalitat durant el transcurs del Consell de Política Fiscal i Financera del mes de juliol, en concepte de bestreta, finalment seran 16.838.

Fonts del govern espanyol han dit a l’ACN que aquesta mesura ‘no és un cas excepcional de Catalunya’. Però fonts del Departament d’Economia han replicat que aquest argument no té sentit, perquè el fet que els comptes siguin prorrogats no afecta la previsió d’ingressos.

-67,3 milions menys per a les Illes -

El govern de les Illes ha reaccionat amb indignació a l’anunci de Montoro de retallar 67,3 milions d’euros de l’aportació al finançament respecte de la quantitat a què es va comprometre al juliol. Concretament, el govern rebrà 1.712 milions dels 1.779 acordats.

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha dit que era una decisió ‘injusta’ i ha criticat la pressió del govern espanyol contra les comunitats autònomes malgrat el cost social que implica, perquè perjudica la prestació de serveis públics fonamentals per a la societat.

‘Ara més que mai és necessària la reforma urgent del model de finançament autonòmic per a tenir més autonomia fiscal i reduir la dependència financera del govern de l’estat’, ha dit Cladera. A més, ha acusat Montoro de fer una ‘maniobra política’ contra les comunitats autònomes per a aconseguir el suport dels partits del congrés espanyol al pressupost

El ministeri sí que manté la previsió de 778 milions corresponent a la liquidació del pressupost del 2016. Per tant, les Illes rebran enguany uns 2.490 milions, una reducció del 2,6% respecte de la xifra compromesa al juliol.

-353 milions menys per al País Valencià-

Ahir el Consell va emetre un comunicat contra la retallada de 353 milions d’euros al finançament del 2018 compromès en la previsió del juliol passat per al País Valencià. Avui el president Ximo Puig ha advertit el govern espanyol que no ‘jugui amb foc’, en referència al finançament, una de les reivindicacions més vives de la societat valenciana i de l’executiu.

Suposo  que per desgràcia l’Estat Espanyol, decadent, corromput e ineficaç   no ens deixarà de recordar i demostrar que tal com va deixar escrit Deulofeu: 

“Avui sabem el que passarà. Continuarà la lluita entre un poder centralitzat i els pobles hispànics que volen tornar al règim de llibertat que han gaudit en les anteriors èpoques de fraccionament”