Recordem el que dèiem a una entra
anterior el passat 10 d’Octubre sobre l’imperi de Moscou que va deixar escrit Deulofeu.
“Quan arribarà la desintegració de l’imperi, fet que tindrà lloc als
voltants de l’any 2000,aquest buròcrates que ara depenen del poder central, quedaran
als seus llocs, però, no pendents de les ordres superiors, sinó que,
independents passaran a construir l’aristocràcia imperial o sacerdotal, amb tot
el poder i tota la riquesa a les seves mans com hem trobat a començaments de
cicle en totes les cultures, i llavors es realitzarà el procés decadent
d’aquesta aristocràcia al temps que la massa impersonal desprovista de tot
poder material començarà a millorar de posició per a seguir el procés que ja
portem explicat en els llibres publicats. Al temps que aquest procés de
redreçament, començarà el gran procés creador que donarà lloc al segon cicle de
a cultura eslava”.( Pàg 224) Volum 5 de la matemàtica de la història any 1973.
A 27 anys de la desintegració de
l’URSS volia “comprovar” si el que va deixar escric Deulofeu s’anava intuint o
veient d’alguna manera. Segons un article al diari Ara del antic corresponsal
de TV3 Llibert Ferri que entre el 1987 i el 1996 va ser l’enviat especial al
bloc de l’Est, fa tot l’aspecte que si. En un article titulat “Putin 100 anys de la revolució d’Octubre”
i publicat el 27 d’Octubre del 2017 podem llegir:
“Putin, un exkagebista,
evita que se’l reconegui com a hereu,
net o nebot dels botxins. I ell ha de conjugar els deliris imperials, les
intervencions militars exteriors i els esforços per esquerdar una Unió Europea
miop i mig paralítica, empenyent
l’estratificació social russa gestada a l’ombra de l’oligarquia, que no és més
que una mutació de la nomenclatura comunista. Una Rússia que s’irrita quan se
li recorda que la casta administradora va esdevenir classe propietària
recorrent a subhastes delictives i quedant-se amb la propietat de l’estat a
preu de saldo.”
Amb aquest primer paràgraf que de
clar que “tots van quedar al seu lloc”. Putin és un ex KGB,Boris ere l’excap
del PCUS de Moscou, i l’actual oligarquia és una “mutació del la nomenclatura comunista”, una “casta administradora” que és va quedar amb l’estat ”quedant tot el poder i tota la riquesa a
les seves mans” corroborant el que ja va dir Deulofeu que passaria. Però en
un altre paràgraf del mateix article trobem :
Una mala herència
“Vint-i-cinc anys després
d’aquell daltabaix s’ha anat gestant una classe assalariada agraïda amb Putin i hostil a qualsevol
referència d’identificació amb la classe treballadora de matriu comunista o
simplement marxista. Assalariats, una
mica més afortunats que d’altres, que es desviuen per aparèixer com a membres
de la classe mitjana, que té més de mitjana precisament pel voluntarisme
estètic i retòric dels seus components que no pas perquè els seus atributs
socioeconòmics i culturals siguin homologables als de les classes mitjanes
occidentals.
Confirmant: “que la massa impersonal desprovista de tot poder material començarà a
millorar de posició per a seguir el procés que ja portem explicat en els
llibres publicats.”
Per aprofundir i confirmar si els
pronòstic s de Deulofeu es van complint m’he comprat 3 llibres de llibert Ferri
“Cròniques post-soviètiques”, “”Caiguda i retorn” i “l’esclat de l’est”. Me
comprat els seus llibres perquè a part d’aquest article, en el qual ja ficava
de relleu l’anunciat per Deulofeu, en
una intervenció que va tenir al programa “Tarda oberta” de TV3 (programa que pot desaparèixer per culpa del'IVAque ha de pagar TV3 i en canvi que s'ha perdonat a TVE) el passat més
d’Octubre va dir que comparava l’actual estat fallit Espanyol amb la
desintegració de l’URSS. Recordem que amb d’altres paraules això ja ho va dir Deulofeu tal com recordàvem en
una entrada anterior: “En canvi l’imperi Rus , que evoluciona quasi
paral·lelament a l’Imperi Espanyol (aquest el considero constitut l’any 1479,
mentre que el rus es constituí l’any 1450), pel fet d’esser un imperi
continental, , tot i haver entrat des de l’any 1805 en la seva decadència,
aquesta no es fa visible amb una pèrdua colonial perquè les seves parts unides
directament al cos de l’imperi fins al moment de la seva desintegració total. ”La
pau al Món per la matemàtica de la història (1951) Pàg 217.”.
En aquell mateix programa estava Joan Tardà va fer referència a la famosa llei també
citada sempre per Deulofeu, “la dels 2
passos endavant i una enrere” .En successives entrades comentarem si el que
diu “la matemàtica de la història” respecte la evolució de l’imperi soviètic continua
els curs anunciat en els llibres de Llibert Ferri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada