Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Rovira i Virgili. (Jurament de l'exiliat).


Quant penséssim que continuar lluitant pels nostres drets no val la pena, quant veïem que els nostres polítics passen de independentistes a "patriotes socials", que accepten estatuts rebaixats, que els nacionalistes sol volen ministres a Madrid i coses per l'estil i el president de la Generalitat no sap Català i accepte sense protestar lo que li diu lo papa de Madrid.... esperem que l'esperit i vida interior de gent com Rovira i Virgili no ens facin defallir. Jurament que es va fer a si mateix Rovira i Virgili el dia que tenie que abandonar Catalunya.







JURAMENT DE L'EXILIAT.







Ara que Catalunya ha caigut trencada, esclafada, vençuda per la força;ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot negre de la persecució i de l'odi; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics i per enemics nous; ara que és una hora de dolor i d'amargura, el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria. Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persisirà. No em descoratjo,no renuncio no deserto. I somio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la nostra història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut.







Treballar en tot allò que jo pugui perquè ressorgeixi - més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans- la pàtria caiguda. Aquest és,mentre el tren en marxa m'allunya de Perpinyà, el meu jurament de Català nacional.Que tots els Catalans exiliats facin i compleixin el mateix jurament i vindrà el dia que podrem alçar damunt la recobrada terra de Catalunya les nostres veus la nostra bandera i el nostre ideal.