28 de Novembre. Acabat el cicle de conferències del Doctor Humbert Torres al CCC, n'ha començat un altre sobre "El determinisme històric i el nostre problema",el jove professor - i Farmacèutic - figuerenc Alexandre Deulofeu , del qual es conten coses peregrines com, per exemple, que acaba de passar una temporada, fent de pagès, a Perpinyà on ha portat a terme una sèrie d'experiments de cultius sense terra i ha produït tomàquets i enciams en uns pots de vidre els quals només hi havia aigua -aigua adobada amb subtàncies químiques.( voldria recordar el títol d'uns dels seus llibres titulat Quimica estructural ,primera part, i un altre que va fer Josep M.ª Domènech i Roca, "Alexandre Deulofeu, professor de química", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 325-340.) Com és natural també, aqueixes contalles, que pel que sembla són certes, han produït una certa expectació i han portat gent a la sala de conferències del CCC. Al dir del conferenciant, el curs de la història és una successió d'imperis que alternen amb èpoques de disgregació caracteritzades pel fet que els pobles abans sotmesos recobren la llibertat nacional. Els imperis duren una determinada quantitat de segles i les èpoques de llibertat dels pobles també (deu segles i mig, i sis segles i mig respectivament) de manera que el cicle històric d'aquesta evolució completa dura, doncs disset segles. És més: durant els 650 anys de llibertat, els pobles experimenten una florida esponerosa en el camp de l'art, de la literatura i de la ciència, mentre que a les èpoques imperials decauen en tots aquests aspectes fins arribar a una gairebé absoluta inactivitat cultural. Això és el que va passar a Cartago, a Grècia a Roma etc. En el cas d'Espanya.... ( vegeu aquest post)
Alexandre Deulofeu no sembla tenir ara gaire més de trenta anys. El seu rostre ( de pell blanca, amb un tel rosaci, sobretot quan s'excita) no presenta cap arruga i sembla el d'un noi audaç, impertèrrit, que va a la seva amb una desició digna de la matemàtica de la Història. Només les ulleres li donen un aire intel-lectual. Em diuen que ha publicat tres o quatre llibres (al llarg de la seva vida en va publicar 33)i que va ser alalde de Figueres durant la guerra (fins que el van mobilitzar).
Les idees d'Alexandre Deulofeu sobre el destí dels pobles han interessat molta gent i d'una manera especial Francesc Pujols, que ara es dol de no haver assistit a les conferències (sobre les quals m´ha fet diverses preguntes) i té gran interès a conéixer l'extraordinari figuerenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada