Progressivament però,aquell rentatd'imatge passà a convertir-se en una obsessió anticomunista. Una curiosa anècdota certifica aquesta evolució: segons explica l'estudiós Enric Pujol, sembla ser que l'any 1951 Dalí va posar-se en contacte amb l'historiador Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) perquè l'informés sobre elfutur del comunisme, tema que el preocupava sobremanera. Havent-lo anat a cercar a la seva farmàcia, tot just quan acabava d'aparèixer el llibre que resumia la " matemàtica de la historia" desenvolupada per aquest autor, el convidà a l'hotel Duran de Figueres per encetar el tema amb més tranquil-litat i recolliment; al capdavall, supersticiós com era, l'artista se l'escoltà com si hagués tractat de l'oracle de Delfos. En aquest sentit, la resposta de Deulofeu fou la següent: " Jo vaig insistir dient-li que el comunisme no era cap perill, que no s'estendria enlloc més d'Europa i que era la darrera fase de l'imperi moscovita, després de la qual, i pels volts de l'any 2000(es va equivocar de 9 anys), Rússia es desintegrarà en una multitud de petits estats eslaus"; l'afirmació, formulada gairebé quaranta ans abans de la caiguda del mur de Berlín, tingué un efecte profétic damunt el pintor.
Extret del Llibre, El somriure de Catalunya, Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada