Siguin, senyors, de flors o de ferro les cadenes que lliguen esretament la nacionalitat catalana i les demés nacionalitats espanyoles, les cadenes sempre seran cadenes"

Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.

dilluns, 4 de setembre de 2017

El Brexit, Alemanya...i Deulofeu.

Ja fa anys,quan vaig descobrir l’obra i les teories de Deulofeu,hem vaig proposar comprovar si els aconteixements que va calcular i encara no havien passat es podien veure o intuir  en el dia a dia. Per això sempre que pels diaris veig notícies que corroboren  tot el que Deulofeu va deixar  escrit les guardo. A diferencia de Deulofeu que va dir “jo no llegeixo diaris perquè sé que passarà”,jo llegeixo diaris (entre d’altres coses) per veure com ,de mica en mica,va passant tot el que Deulofeu va deixar escrit.

Tinc molts exemples,però la falta de temps crònic em fa impossible publicar tot el que vull. Avui ficaré 2 notícies que corroboren el que Deulofeu va deixar escrit sobre Anglaterra i el seu declivi,i el lideratge del nou “imperi Alemany”.

Textualment segons Deulofeu:

“L’alemanya poderosa,mestressa d’Europa quan França i Anglaterra no seran sinó simples províncies del seu imperi,governarà el món amb una llista d’emperadors que,com els de l’edat d’or romana,revaloraran en tots els aspectes la cultura occidental”.

"Anem decididament cap a la constitució d’una gran federació europea sota l’ègida alemanya. Millor dit, anem cap a la fase de plenitud de l’Imperi, durant la qual aquest estendrà la seva hegemonia per sobre l’Europa mediterrània i occidental. Tornem al que s´ha conegut com època d’or de l’Imperi de Roma, durant la qual, sota la direcció paternal, ben intencionada i de ple sentit liberal dels emperadors romans, Europa visqué una llarga fase de benestar i de llibertat, amb l’única diferència que, en virtut del trasllat geogràfic, el centre hegemònic no serà a Roma sinó a Berlín .

I referint-se a Anglaterra:

“La crisi Anglesa no té solució,l’ajut americà,ni prolongant-se llargs anys,no aconseguiria anivellar la balança Anglesa. Aquesta massa humana d’uns cinquanta milions d’habitants,que ha viscut sobre el sòl d’Anglaterra en un nivell de vida elevadíssim, no podrà subsistir. Tancats els conductes que bolcaven sobre l’illa els milions de tot el món,els anglesos no podran mantenir-se a l’illa ni portant una vida miserable. L’emigració,calamitat fatal i inevitable dels imperis en decadència,és realitzarà també a Anglaterra. Els anglesos tornaran a estendre’s pel món,però no pas en qualitat de conqueridors,sinó d’emigrants,mentre que Anglaterra farà aparició l’aspecte de guerra civil. El primer símptoma que ens posa de manifest l’existència del germen de la discòrdia entre Anglesos és que l’Estat ja no és regit per partits polítics de dreta o d’esquerra, sinó que ara és tracta de conservadors i les sindicals,és a dir,la lluita política s’ha transformat en lluita de classes. (volum 8 de la matemàtica de la historia, “La segona onada imperial a Europa” Pàg 273. (1977)




 Resultat d'imatges de brexit




Per això no ens d’estranyar llegir al diari Ara:

“El regne Unit afronta una fugida de talent pel brexit”

Un milió de treballadors europeus, el 3,1% de la població activa del Regne Unit, podrien abandonar el país després del Brexit, segons un estudi internacional encarregat per KPMG. L’estudi, Efectes del Brexit sobre els ciutadans de la Unió Europea, revela que, tot i que un 45% dels ciutadans europeus que treballen al país tenen previst quedar-s’hi, un 35% s’estan plantejant anar-se’n i un 8% ja han pres la decisió de fer-ho. Les empreses seran les que exerceixin un paper “crucial”, ja que el 51% dels ciutadans europeus que treballen al Regne Unit esperen que les seves companyies els demanin que es quedin.

 Els treballadors de la UE més proclius a abandonar el Regne Unit són els que l’estudi anomena  indey, que correspon a les sigles en anglès d’ independents, sol·licitats, formats i joves. En aquesta descripció hi entren un 50% dels enquestats amb doctorat i un 39% dels que posseeixen una titulació de postgrau, que afirmen que s’estan plantejant anar-se’n del Regne Unit. Igualment, un 52% dels que guanyen entre 50.000 i 100.000 lliures planegen anar-se’n o s’ho estan plantejant.

I tampoc que ens trobéssim a La Vanguardia:

“Y el ganador es... ¡Frankfurt! La banca de inversión internacional lleva meses preparando las maletas para mover personal de la City de Londres tras el Brexit. El riesgo de que las entidades pierdan su pasaporte para operar en la zona euro obliga las entidades a considerar otra localización para desarrollar su actividad. Varias ciudades están compitiendo para atraer a miles de empleados con elevado poder adquisitivo e incorporar compañías influyentes en el sector de servicios financieros. Y la ciudad alemana se está llevando la palma.

“Si consideramos el tamaño y el número de instituciones que han hecho anuncios en favor de establecer o expandir operaciones en el centro financiero de Frankfurt, está claro que estamos con ventaja”, explica a este diario Hubertus Väth, director del Frankfurt Main Finance, el lobby encargada de promover la ciudad alemana.

Una gran transformación urbana se avecina, con repercusiones para sus habitantes. De hecho, algunos empiezan a bautizar la ciudad con el apodo de Bancfort. Su población ha crecido un 10% desde el 2010, hasta superar los 700.000 personas. “Los residentes locales no serán expulsados”, aseguró Oliver Schwebel, director ejecutivo de la agencia Frankfurt Economic Development.

Nicolás Veron, economista del Bruegel de Bruselas y del Peterson Institute de Washington hace unos meses redactó un informe sobre este tema. Estimó que Londres perdería 20.000 puestos de trabajo y que los clientes de la City se llevarán fuera del Reino Unido unos 1,8 billones de euros de activos.
El estudio ya previo en su momento que Frankfurt podía quedarse hasta la mitad de los efectivos de la City, debido a un efecto llamada. “Los bancos tienen incentivos en trasladarse al mismo lugar para ahorrar los costes de una fragmentación”, dijo. “Buscan también un país que no sea demasiado antifinanciero, es decir, que haya una cultura política y económica abierta a acoger empleos de este tipo. Y Alemania lo tiene”, señala..

Resultat d'imatges de brexit

Ja que al final l’entrada ha estat una mica llarga,i per continuar confirmant les teories de Deulofeu en lo referent a Anglaterra, escriuré que els passa a les ciutats quan els hi marxen els ciutadans amb talent……