Vell continent,noves fronteres (2)

Com ja vam dir demostrarem que Deulofeu ja va calcular tot el que explicava el reportatge de Catalunya Ràdio “vells continent ,noves fronteres”, les independències que surten detallades el en el programa del passat 11 de Setembre. Avui ficarem un dels fets històrics,juntament amb la reunificació Alemanya i el futur lideratge d’aquesta,el que va començar a fer "famós" i tornar a revisar  les seves teories tant temps oblidades i menystingudes,l’enfonsament de l’imperi de l' URSS que van originar el naixement de noves repúbliques independents quan el comunisme semblava que podia fer la competència la capitalisme i feia por al món occidental.




                               

  Imperi soviètic. (Volum 5 de la matemàtica de la història ,1973)

“La revolució comunista,quan es vegi amb la perspectiva històrica corresponent,es veurà que no és més que un moment agut cap a l’extrema Esquerra i cap a la desintegració imperial. Cal recordar que l’imperi moscovita és el darrer que completa el procés de l’època imperialista d’aquesta regió del món eslau Coma tal els seus últims segles corresponen,com hem vist en pàgines anteriors,a la fase de servilisme,és a dir, que els antics ciutadans lliures han passat a l’estat servil. E moviment revolucionari que en un principi es podia creure que anava a conduir cap a una democràcia declarava immediatament que la noblesa tsarista quedava exclosa i eliminada del món proletari per a passar a ésser una classe inferior desproveïda dels més elementals atributs de ciutadania; no s’anava doncs a un règim d’igualtat per a tots els ciutadans. Per altra part han estat suficients uns pocs anys per a veure tot el poder i tota la riquesa a les seves mans clarament com continuava el règim servil i d’esclavatge per a tot el poble rus,excepte d’una nova aristocràcia a la qual pertanyen els  limitats membres del partit comunista. Socialment parlant,continua doncs,el règim de serfs i senyors. Políticament el comunisme representa un pas important cap a la desintegració de l’imperi rus. Aquest passava del règim unitària a un règim federal que naturalment després de l’embat de la desintegració  seguiria de nou a una reducció d’aquest federalisme per a seguir més endavant amb nous embats cap a la desintegració .Anem a veure com en efecte,amb el triomf del comunisme començava el clivell ament de l’imperi cap a un règim federal”. (...) Pàg 220.

                                                      

“Des de el punt de vista social,així mateix es complirà la llei biològica. El marxisme no representa res de nou en el procés dels pobles. El règim actual  de Rússia és el propi de tots els imperis de finals d’un cicle històric,poc abans de la seva desintegració,és a dir,el poder es troba centralitzat i s’exerceix mitjançant una xarxa burocràtica,que en el cas de Rússia és coneguda amb  el nom de partit comunista. Els membres del partit representen davant la massa humana de l’URSS una ínfima minoria. Quan arribarà la desintegració de l’imperi,fet que tindrà lloc als voltants de l’any 2000,aquest buròcrates que ara depenen del poder central,quedaran als seus llocs,però, no pendents de les ordres superiors,sinó que, independents passaran a construir l’aristocràcia imperial o sacerdotal,amb tot el poder i tota la riquesa a les seves mans com hem trobat a començaments de cicle en totes les cultures, i llavors es realitzarà el procés decadent d’aquesta aristocràcia al temps que la massa impersonal desprovista de tot poder material començarà a millorar de posició per a seguir el procés que ja portem explicat en els llibres publicats Al temps que aquest procés de redreçament, començarà el gran procés creador que donarà lloc al segon cicle de a cultura eslava”.( Pàg 224)