
Contra la catalanofòbia i el sindrome d'Estocolm. Per la dignitat Nacional. "EL PROCÉS"
Àngel Guimerà davant l'Assamblea de Manresa.
divendres, 28 de març del 2008
Això a un altre lloc estaria prohibit.

dimecres, 26 de març del 2008
Cita històrica.

Flix i els Càtars

dimarts, 18 de març del 2008
Scala - Dei.
Confessaré que més m'estimo anar a la Morera que al famós monument del seu terme:Scala- Dei:És a dir, al que fou Sacala Dei avui niu esventrat, font de la més empedreïda tristesa.
L'antic cenobi cartoixà de Santa Maria de Scala Dei no és altra cosa, avui dia, que un tros de façana i un munt d'enderrocs.
L'edifici formava un paral-lelogram de tres-cents metres per cent i comptava amb esglèsia refetor, dormitori, biblioteca i totes les dependències habituals en els convents de l'Ordre. Tot s'ha perdut, però el que més m'agradaria de veure encara són els dos grans claustres que tancaven els rengles de les cel-les amb els seu jardins corresponents. No queda cap rastre d'aquella ordenada intimitat. El caos hi és absolut.Un pi arrela sobre la part no desplomada de la volta.
Després de veure una vegada Scala Dei, és millor de retrobar-lo en els seus llibres.Retrobar-lo en la història i en la llegenda. Aixòha fet Josep Iglésies en el llibre Scala Dei, on recull dotze narracions d la vida monacal. Podem citar amb ell l'elegia:"Avui la cartoixa del peu del Montsant ja no existeix. La desídia ensorrà les voltes; les seves millors pedres foren esmicolades a cops de mall per mans mercenàries i utilitzades com a grava vil en una carretera; en elseu clos és ple d'esbarzers i arbrissam"
Així es com va veure Josep M Espinàs la cartoixa l'any 1957 i així ho va reflectir al seu llibre "A peu pel Priorat" del mateix any. Si aneu avui dia la cosa ha canviat bastant. Només entrar us ficaran un vídeo que mostra com vivien els monjos, hi ha 2 maquetes , una de com era originàriament i un altra de l'estat actual, i sobretot han reconstruït una cambra d'un monjo qualsevol. Van aprofitar la que estava en més bon estat i el terra és l'original. Hi ha llocs als quals no es pot accedir perqué podria caure en qualsevol moment, cosa que si que podíem fer quan de petits vam anar a la casa de colònies que havia al mateix poble.
Un 10 per les CUP de Reus. (i d'altres)


dilluns, 17 de març del 2008
Cita històrica.

dijous, 13 de març del 2008
Nazis a Flix (2)

Com diu Pere Muñoz, al seu llibre “Alemanys a l’Ebre. La colònia química Alemanya de Flix 1897- 1994):
La derrota Alemanya provocà sentiments de frustració i de solidaritat entre la colònia alemanya a Flix, tot i que els treballs a la Fàbrica s’accentuaren. Malgrat la difícil conjuntura del moment, s’observava un cer tancament en les seves relacions socials envers la població local. D’aquests moments difícils i de derrota del poble Alemany hauríem d’ esmentar l’acció solidària dels pares oblats procedents de Baviera i vinguts després de la Guerra Civil a exercir a diverses parròquies mancades aleshores de capellans; entre ells es recorda el pare Pablo a la parròquia d’Ascó i Konrat Winkler a la Torre de l’espanyol. Després d’acabada la guerra mundial recolliren entre els pobles riberencs estris i roba vella per a l’Alemanya arruïnada. Per la seva banda, els directius alemanys de la colònia, en assabentar-se que en un tren de càrrega duia soldats alemanys, fugitius de França, direcció a un camp de concentració, possiblement el de Miranda d’Ebre, aconseguiren de les autoritats que s’aturés a l’estació ferroviària de Flix on se’ls oferiren les atencions que els fou possible, donant-los tabac , licors... Alguns Alemanys, fins i tot, els acompanyaren fins a l’estació de Faió per interessar-se per ells i les seves famílies .Pocs mesos després aconseguiren de les autoritats oficials que quatre d’ells fugitius d’un camp de concentració de França, membres de les SS un torner i tres mecànics especialistes, sortissin del camp de concentració per treballar a la Fàbrica. Mentre treballaren al taller mecànic visqueren primer al soterrani del Casino de la colònia i després a un barracó situa davant de l’actual edifici de la “Goma”. Amb tot, la seva estada fou molt breu L’any 1945 la direcció Alemanya un cop finalitzada la guerra mundial, separà de la esplèndida biblioteca alemanya del Casino un conjunt de llibres compromesos amb el règim hitlerià. Sens dubte havien canviat els aires polítics”
dimecres, 12 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
Bombardejos a Flix


dilluns, 10 de març del 2008
divendres, 7 de març del 2008
El teu vot farà respectar Catalunya...(Duran i Bono)


Joan Clos i els curts de vista (II)

dimarts, 4 de març del 2008
Zapatero i Joan Clos.
